Federico Fellini

Federico Fellini

Biografia
Naixement	20 gener 1920 Rimini (Itàlia)
Mort	31 octubre 1993 (73 anys) Roma
Causa de mort	Causes naturals  (Infart de miocardi )
Sepultura	Fellini tomb (en)
Dades personals
Formació	Universitat de Roma La Sapienza
Activitat
Lloc de treball	Roma
Ocupació	director de cinema, escriptor, realitzador, autor de còmic, guionista, escriptor satíric, autor
Activitat	1945  –  1992
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Influències	Charles Chaplin i Pablo Picasso
Participà en
24 juny 1977	documenta 6
Obra
Obres destacables (1953) Els inútils (1954) La strada (1960) La dolce vita (1963) Fellini 8 ½ (1973) Amarcord
Família
Cònjuge	Giulietta Masina (1943–1993)
Premis (1991)  Oscar honorífic../... 30+
Lloc web	federicofellini.it

Federico Fellini (Rímini, 20 de gener del 1920 - Roma, 31 d'octubre del 1993) fou un director de cinema i guionista italià.^[1] El govern italià, en reconeixement, li va concedir la seva màxima distinció de l'Ordine al Merito della Repubblica (Orde al mèrit de la República Italiana), el Cavaliere di Gran Croce OMRI.^[2] Fellini descriu la solitud de l'ésser humà davant del món exterior, i és conegut per un estil molt característic i original que barreja la fantasia i l'ús d'imatges barroques; és considerat un dels més influents i àmpliament venerats cineastes del segle xx.^[3] Guanyador de quatre premis Oscar pel seu treball com a cineasta, el 1993 va ser guardonat amb l'Oscar honorífic. Dues vegades guanyador del Festival Internacional de Cinema de Moscou (1963 i 1987), ha rebut també la Palma d'Or a Cannes el 1960 i el Lleó d'Or per la seva trajectòria artística al Festival de Cinema de Venècia el 1985.

Durant quatre dècades –des de Luci del varietà del 1950 a La voce della luna 1990–, Fellini "retrata", en dotzenes de pel·lícules, un petit grup de personatges memorables. Ell es va autodenominar "un artesà que no té res a dir, però que sap com dir-ho". Va deixar obres inoblidables, plenes de sàtira però amarades d'una subtil malenconia, caracteritzades per un estil oníric i visionari. Els títols de les seves pel·lícules més famoses –I vitelloni, La strada, Le notti di Cabiria, La dolce vita, 8½ i Amarcord– s'han convertit en tòpics esmentats en l'idioma original en tot el món.