Felip II de Castella

Felip II de Castella
	; Retrat de Felip II (1565) de Sofonisba Anguissola. Oli sobre llenç. (Museu del Prado)
Nom original	(es) Felipe II
Biografia
Naixement	21 maig 1527 ; Palau de Pimentel
Mort	13 setembre 1598 (71 anys); Monestir de l'Escorial
Causa de mort	Causes naturals (Càncer )
Sepultura	Cripta Reial del Monestir d'El Escorial
Sobirà de Portugal Imperi Portuguès
	12 setembre 1580 – 13 setembre 1598 ; ← Antoni I de Portugal – Felip III de Castella →
Sobirà de la Corona d'Aragó Corona d'Aragó
	16 gener 1556 – 13 setembre 1598 ; ← Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic – Felip III de Castella →
Sobirà de Castella i de Lleó Corona de Castella
	16 gener 1556 – 13 setembre 1598 ; ← Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic – Felip III de Castella →
Rei de Sardenya
	16 gener 1556 – 13 setembre 1598
Gran Mestre de l'orde del Velló d'Or
	23 octubre 1555 – 13 setembre 1598
King of Ireland (Iure uxoris) (en) Regne d'Irlanda
	25 juliol 1554 – 17 novembre 1558 ; Juntament amb: Maria I d'Anglaterra
Rei d'Anglaterra (Iure uxoris) Regne d'Anglaterra
	25 juliol 1554 – 17 novembre 1558 ; Juntament amb: Maria I d'Anglaterra
Rei de Nàpols Regne de Nàpols
Monarca Regne de Navarra
Monarca Unió Ibèrica
Senyor dels Països Baixos Països Baixos dels Habsburg
Rei de Sicília Regne de Sicília
Activitat
Ocupació	governant
Altres
Títol	Rei de Portugal i dels Algarves (1578–); Rei de Castella (1556–); Comte de Borgonya (1556–); Senyor de Biscaia (1556–); Senyor de Molina (1556–); Rei de Sicília (1556–); Rei d'Aragó (1556–); Duc de Brabant (1555–1598); Senyor dels Països Baixos (1555–); Monarca d'Irlanda (1554–); Monarca d'Anglaterra (1554–); Rei de Nàpols (1554–); Duc de Milà (1550–); Rei de Galícia ; Rei de Granada ; Rei de Jerusalem ; Rei de Sardenya ; Rei de Lleó ; Rei de Les Espanyes ; Comte de Barcelona ; Rei de Navarra ; Rei de les Índies Orientals i Occidentals i de les Illes i Terra Ferma del Mar Oceà
Família	Casa d'Àustria i Casal d'Àustria
Cònjuge	Maria Manuela de Portugal (1543–1545), mort del cònjuge; Maria I d'Anglaterra (1554–1558), mort del cònjuge; Isabel de Valois (1560–1568), mort del cònjuge; Anna d'Àustria (1570–1580), mort del cònjuge
Parella	Marguerite de Waldeck
Fills	Carles d'Àustria; ( Maria Manuela de Portugal); Carles Llorenç d'Àustria; ( Anna d'Àustria); Dídac d'Àustria; ( Anna d'Àustria); Felip III de Castella; ( Anna d'Àustria); Ferran d'Àustria; ( Anna d'Àustria); Isabel Clara Eugènia d'Àustria; ( Isabel de Valois); Caterina Miquela d'Àustria; ( Isabel de Valois); Maria d'Àustria; ( Anna d'Àustria)
Pares	Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic i Isabel de Portugal i d'Aragó
Germans	Maria d'Àustria, Ferran d'Àustria, Joana d'Àustria, Isabel de Castella, Margarida de Parma, Tadea d'Austria i Joan d'Àustria
Parents	Maria Manuela de Portugal (female double cross-cousin (en) ); Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic (consogre, cosí germà); Maria I d'Anglaterra (tia segona)
Cronologia
16 abril 1581 (Gregorià)	consagració reial (Tomar)
	Premis cavaller de l'orde del Sant Sepulcre; Orde de la Lligacama; Gran Mestre de l'Orde de la Torre i Espasa; Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or ;
	Signatura

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598. Va ser també el primer monarca de la casa d'Àustria a esdevenir rei de Portugal, a partir de 1580. El seu regnat es va veure marcat per l'esclat de la revolta als Països Baixos espanyols, que va iniciar la Guerra dels Vuitanta Anys, així com les relacions exteriors amb França i Anglaterra, que acabaren amb la Pau de Cateau-Cambrésis i la desfeta de l'Armada Invencible, respectivament. En termes interns de la Corona, les grans despeses van arribar a provocar la bancarrota de la monarquia fins a tres vegades.

Va ostentar els títols de Rei de Castella, Lleó, Aragó, Navarra, València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, Còrdova, Còrsega, Galícia, Mallorca, Jerusalem, Granada, Toledo, Sevilla, Múrcia, Jaén, l'Algarve, Algesires, Gibraltar, les illes Canàries, les Índies Occidentals, Perú i les Illes i terra ferma del mar; príncep d'Astúries, Girona i Viana; Arxiduc d'Àustria; duc de Borgonya, Brabant, Luxemburg, Milà, Montblanc i Duc d'Atenes i Neopàtria; Comte de Barcelona, Rosselló, Cerdanya, Flandes i Cervera; senyor de Biscaia, Molina i Balaguer.