Filipines

Plantilla:Infotaula geografia políticaFilipines
Republika ng Pilipinas (tl)
Pilipinas (tl) Modifica el valor a Wikidata
Vista aèria
Imatge

HimneLupang Hinirang Modifica el valor a Wikidata

Lema«Maka-Diyos, Maka-Tao, Makakalikasan at Makabansa» Modifica el valor a Wikidata
EpònimFelip II de Castella Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 12° N, 123° E / 12°N,123°E / 12; 123
CapitalManila Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població109.035.343 (2020) Modifica el valor a Wikidata (317,47 hab./km²)
Llars26.393.906 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialfilipí
anglès Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme, islam i cristianisme Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície343.448 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar de la Xina Meridional, mar de les Filipines i mar de Cèlebes Modifica el valor a Wikidata
Punt més altMont Apo (2.954 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixmar de les Filipines (0 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Cronologia
Dia festiu
Organització política
Forma de governrepública Modifica el valor a Wikidata
Òrgan executiugovern de les Filipines Modifica el valor a Wikidata
• President Modifica el valor a WikidataBongbong Marcos (2022–) Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuCongrés de les Filipines , Modifica el valor a Wikidata
Membre de
PIB nominal394.087.362.017 $ (2021) Modifica el valor a Wikidata
Monedapeso filipí Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Domini de primer nivell.ph Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic+63 Modifica el valor a Wikidata
Telèfon d'emergències911 (Philippines) (en) Tradueix i 117 Modifica el valor a Wikidata
Codi paísPH Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgov.ph Modifica el valor a Wikidata
Facebook: nationalgovernmentportal Modifica el valor a Wikidata


La Mare de Déu d'Antipolo.

La República de les Filipines és un estat insular que consisteix en un arxipèlag situat en el Sud-est Asiàtic, a l'oceà Pacífic.[1] La seva capital és Manila.[2][3] Al nord, es troba separat de l'illa de Taiwan per l'estret de Luzon; a l'oest, es troba el mar de la Xina Meridional, també conegut com el mar de les Filipines Occidental i el Vietnam; al sud-oest, l'illa de Borneo; al sud, el mar de Célebes la separa d'altres illes d'Indonèsia, i a l'est limita amb el mar de les Filipines.[4][3] La seva ubicació en el cinturó de foc del Pacífic i el seu clima tropical la converteixen en un lloc propens a terratrèmols i tifons.[5][6][2] El país és ric en recursos naturals i es troba en una de les zones amb major biodiversitat del món.[7][8][9] Està format per 7641 illes, que es classifiquen geogràficament en tres grups: l'illa de Luzon, el grup de les Bisayas i l'illa de Mindanao.[4]

Filipines té una població estimada de 113 milions d'habitants el 2022; a més, és el 12è país més poblat del món sense tenir en compte els 12 milions de filipins que viuen a l'estranger.[3][10][11] Diverses ètnies i cultures conviuen en les seves illes.[3][12] Catalogat com un país recentment industrialitzat, la seva economia continua el constant creixement que va iniciar des de la seva independència.[3][13] Les reformes econòmiques implementades a inicis del segle xxi van aconseguir que el sector serveis desplacés l'agricultura com a principal activitat econòmica, i ara aporta més de la meitat del PIB.[14] No obstant això, encara enfronta diversos reptes en obres públiques: la falta de desenvolupament en el sector turístic, l'educació, l'atenció a la salut i el desenvolupament humà.

En temps prehistòrics, els negritos van ser alguns dels primers habitants de l'arxipèlag, seguits per onades successives de pobles austronèsics que van portar tradicions i costums de Malàisia, Índia i el món islàmic, mentre que el comerç va introduir alguns aspectes culturals xinesos.[15][16][17]

En 1521, l'arribada de l'explorador ibèric Fernando de Magallanes va marcar el començament d'una era d'influència i posterior domini espanyol.[18] Miguel López de Legazpi va establir el primer assentament espanyol a les Filipines el 1565, amb la fundació de Cebú. En 1571, va fundar la ciutat de Manila, que es convertí en centre administratiu i econòmic de l'Imperi espanyol a Àsia i port de partida del galeón de Manila amb destinació a Acapulco.[19] Tres segles de colonització espanyola van donar lloc a una cultura hispano-asiàtica, que s'observa en l'art, música, gastronomia i costums de les Filipines, i en la seva religió catòlica. També va sorgir una variant filipina de l'idioma espanyol, que es va estendre en la segona meitat del segle xix i primera del segle xx.

A la fi del segle xix va esclatar la Revolució filipina, recolzada per Estats Units, i després la guerra hispà-nord-americana que va donar lloc a la cessió de les illes d'Espanya als EUA el 1898. Les desavinences entre la nova República Filipina i els EUA van desembocar en la guerra filipino-estatunidenca que va acabar amb la victòria nord-americana el 1903. Així, els Estats Units van reemplaçar Espanya com a potència dominant.[20][21] A excepció del periode d'ocupació japonesa, els nord-americans van mantenir la sobirania sobre les illes fins a la fi de la Segona Guerra Mundial el 1946. D'ençà de la independència, el país va travessar diverses crisis polítiques que van servir per definir les característiques d'una república constitucional.[4][22][23]

El llegat dels diferents períodes històrics es reflecteix en l'actual cultura del país, que és una combinació de la indígena prehispànica amb elements xinesos i la cultura hispànica, a causa de tres segles de presència espanyola. Aquesta cultura mestissa està present en la gastronomia, en la música, els balls i l'art filipí. El caràcter hispànic és més evident en la seva religió catòlica, en el seu llegat arquitectònic, sobretot les esglésies i cases d'estil colonial i en molts topònims del país, i en noms i cognoms.[24] L'herència dels Estats Units perdura en l'idioma anglès i en una major afinitat amb la cultura popular.

  1. «Filipines | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 octubre 2018].
  2. 2,0 2,1 Biblioteca del Congreso. «Country Profile: Philippines» (PDF) (en anglès). LOC.gov, 2006. [Consulta: 22 juliol 2011].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 CIA. «Philippines» (en anglès). The World Factbook, 2011. Arxivat de l'original el 2015-07-19. [Consulta: 20 juliol 2011].
  4. 4,0 4,1 4,2 Gobierno de Filipinas. «General Information» (en anglès). Gov.ph, 2007. Arxivat de l'original el 22 d'octubre de 2007. [Consulta: 20 juliol 2011].
  5. La Putt, Juny P. «The 1990 Baguio City Earthquake» (en anglès). City of Pines.com, 2003. Arxivat de l'original el 2015-02-12. [Consulta: 22 juliol 2011].
  6. Instituto Nacional de Informática de Japón. «デジタル台風:月ごとの台風経路図(台風進路図)» (en japonés). NII.ac.jp, 2010. [Consulta: 22 juliol 2011].
  7. «Natural Resources and Environment in the Philippines» (en anglès). eTravel Pilipinas.com, 2008. Arxivat de l'original el 22 de gener de 2009. [Consulta: 22 juliol 2011].
  8. Chanco, Boo. «The Philippines Environment: A Warning» (en anglès). The Philippine Star, 07-12-1998. Arxivat de l'original el 17 de juliol de 2011. [Consulta: 22 juliol 2011].
  9. Williams, Jann, Cassia Read, Tony Norton, Steve Dovers, Mark Burgman, Wendy Proctor y Heather Anderson «Biodiversity Theme Report» (en anglès). CSIRO on behalf of the Australian Government Department of the Environment and Heritage, 2001 [Consulta: 22 juliol 2011].
  10. Oficina Nacional de Estadísticas. «The 2010 Census of Population and Housing Reveals the Philippine Population at 92.34 Million» (en anglès). Census.gov, 2006. Arxivat de l'original el 2016-05-17. [Consulta: 18 desembre 2012].
  11. Collymore, Yvette. «Rapid Population Growth, Crowded Cities Present Challenges in the Philippines» (en anglès). Population Reference Bureau.org, junio 2003. Arxivat de l'original el 16 de febrer de 2007. [Consulta: 22 juliol 2011].
  12. Oficina Nacional de Estadísticas. «The Philippines in Figures 2009» (PDF) (en anglès). Census.gov, 2009. Arxivat de l'original el 2 de febrer de 2014. [Consulta: 26 gener 2014].
  13. Fondo Monetario Internacional. «Philippines» (en anglès). IMF.org, 2016. [Consulta: 1r maig 2017].
  14. Junta Nacional de Coordinación Estadística. «Third Quarter 2009 Gross National Product and Gross Domestic Product by Industrial Origin» (en anglès). NSCB.gov.ph. Arxivat de l'original el 29 de juny de 2011. [Consulta: 22 juliol 2011].
  15. (Scott 1984, p. 138)
  16. (Ring, Salkin & La Boda 1996)
  17. (Agoncillo 1990, p. 22)
  18. Zaide, Gregorio F. and Sonia M. Zaide. Philippine History and Government (en anglès). 6ª. All-Nations Publishing Company, 2004. 
  19. Joaquin, Nick. Culture and History: Occasional Notes on the Process of Philippine Becoming (en anglès). Manila: Solar Publishing, 1988. 
  20. (Price 2002)
  21. Gates, John M.. «The Pacification of the Philippines». A: The U.S. Army and Irregular Warfare (en anglès), noviembre de 2002. 
  22. Gargan, Edward A. «Last Laugh for the Philippines; Onetime Joke Economy Avoids Much of Asia's Turmoil» (en anglès). New York Times, 11-12-1997. [Consulta: 20 juliol 2011].
  23. (Chandler & Steinberg 1987)
  24. (Dumont 1992)

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search