Flauta travessera

L'article o secció necessita millores de format. Pot necessitar retocs en negretes, cursives, enllaços, imatges, categories, infotaules...

Flauta travessera

Tipus	open side-blown flutes with fingerholes (en) i flauta
Classificació Hornbostel-Sachs	421.121.12
Tessitura
Inventor	Theobald Böhm
Originari de	Alemanya
Professió artística	concert flutist (en) i classical flautist (en)

La flauta travessera, també coneguda com flauta d’Alemanya,^[1] és un instrument musical de vent de fusta. El músic que la toca és el flautista. Juntament amb el violí, és l'instrument més àgil de l'orquestra. És un dels grans instruments melòdics i principals instruments solistes.^[2]

Les flautes travesseres formen part de la família dels instruments de vent de fusta (independentment del material amb què realment estiguin construïdes), juntament amb les famílies del clarinet, l'oboè i el fagot. És l'instrument amb el registre més agut de la seva família i de tota l'orquestra, excepte el flautí. A la classificació formal, les flautes pertanyen a la família dels instruments de bisell, que de molt abans s'han fabricat de fusta.

Té un registre bàsic de tres octaves i va del do₃ (el so de la tecla central del piano al sistema Francès, que en la nomenclatura anglosaxona es diu C4, i al Sistema Internacional do₄) fins al do₆.^[3] Aquest registre pot ampliar-se fins a tres octaves i una cinquena justa, del si₂ fins al fa♯₆;^[3] la nota greu addicional s'aconsegueix amb una clau addicional (és important fer notar que les flautes més costoses es fabriquen amb claus addicionals, per a assolir si♭₂, per exemple), i l'extrem agut (aquesta quarta justa que va del do#₆ al fa#₆) s'aconsegueix mitjançant l'execució d'harmònics, tècnica que depèn de la capacitat de l'executant, que ha de ser adquirida amb gran pràctica i un estudi rigorós de la sonoritat.^[4]

A causa del gran virtuosisme que s'aconsegueix amb la flauta, és un instrument indispensable per a la música clàssica orquestral, per la qual cosa té una enorme quantitat de repertori i solos a l'orquestra. A més, la flauta té un ampli repertori de música de cambra. Té un repertori des del període medieval al modern, passant pel clàssic i el romàntic, i és l'instrument més popular al costat de la corda.^[5]