Flota del Mar Negre

Flota del Mar Negre
Черноморский флот

Черноморский флот ВМФ России
Insígnia de la Flota del Mar Negre
Tipus	flota russa
Seu	Sebastòpol
Data de lleva	13 de maig de 1783
Fundació	13 maig 1783
Fundador	Grigori Potiomkin
Dissolució	en actiu
País	Rússia
Branca	Armada Russa
Part de	Armada de Rússia, Districte Militar del Sud, Marina Imperial Russa i Marina Soviètica
Mida	11.000 (incloent infanteria de marina)
Quarter general	Sebastòpol
Comandants
Comandant actual	Vice-almirall Aleksandr Vitko
Oficials destacats	Fiódor Uixakov Aleksandr Serguéievitx Ménxikov Aleksandr Koltxak Serguei Gorxkov Ivan Iumàixev Vladímir Afanàssievitx Kassatónov Vladímir Massorin Ievgueni Ivànovitx Alekséiev
Guerres i batalles
Batalla de l'estret de Kertx Guerra de Crimea Guerra russojaponesa Primera Guerra Mundial Guerra Civil Russa Segona Guerra Mundial Guerra del Yom Kippur Guerra a Ossètia del Sud (2008) Crisi de Crimea
Cultura militar
Condecoracions	Orde de la Bandera Roja

La Flota del Mar Negre (rus: Черноморский флот Txernomorski flot) és una gran subunitat estratègica que depèn de l'Armada Russa, que opera al mar Negre i en el Mar Mediterrani des de finals del segle xviii. Els navilis de guerra tenen base en diversos ports del Mar Negre i del Mar d'Azov, mentre que l'aviació i resta de comandàncies estan repartides en diverses bases de Crimea (Ucraïna) i el krai de Krasnodar (Rússia).

S'atribueix la creació de la Flota del Mar Negre a Grigori Potiomkin el 13 de maig de 1783, després de l'annexió de Crimea sota el regnat de Catalina la Gran i la creació d'una important base militar, situada a la ciutat de Sebastòpol (actual Ucraïna). L'expansió cap al sud de l'Imperi Rus a la fi del segle xviii els va portar a enfrontar-se amb el seu major rival a la regió del Mar Negre, l'Imperi Otomà. La Flota del Mar Negre va vèncer als turcs el 1790, va combatre contra els otomans durant la Primera Guerra Mundial, contra la flota romanesa durant la Segona Guerra Mundial i va mantenir breus combats contra l'Armada de Geòrgia en el transcurs de la Guerra a Ossètia del Sud (2008)^[1]

La desintegració de la Unió Soviètica i la independència d'Ucraïna el 1991 va portar a la signatura de diversos acords per permetre la continuïtat de la presència de forces de la Federació Russa a Crimea i el manteniment de les bases de la Flota del Mar Negre.^[1]