Fra Angelico

Joan de Fiesole, o
Fra Angelico
	; Retrat pòstum de Fra Angelico per Luca Signorelli, detall dels Fets de l'Anticrist, fresc (c.1501) a la Catedral d'Orvieto, Itàlia
Nom original	(it) Fra Angelico
Biografia
Naixement	Guido di Pietro, Fra Giovanni da Fiesole, Fra Giovanni Angelico (Joan l'Angèlic); 1395 ↔ 1400 ; Vicchio (Itàlia)
Mort	18 febrer 1455 (Gregorià) (55/65 anys); Roma
Sepultura	Santa Maria sopra Minerva (Roma)
Dades personals
Grup ètnic	Italians
Religió	Església Catòlica
Activitat
Camp de treball	Pintor
Lloc de treball	Roma (1445–); Foligno ; Florència ; Orvieto ; Fiesole ; Cortona ; Perusa
Ocupació	pintor, il·luminador, dibuixant projectista
Gènere	Art sacre
Moviment	Renaixement italià i Primer renaixement
Professors	Lorenzo Monaco, Gherardo Starnina i Ambrogio di Baldese
Alumnes	Zanobi di Benedetto Strozzi i Benozzo Gozzoli
Orde religiós	Dominics
Religiós i pintor
Celebració	Església Catòlica Romana
Beatificació	3 d'octubre de 1982 , Roma nomenat per Joan Pau II
Festivitat	18 de febrer
Patró de	Artistes catòlics
Obra
	Obres destacables (1426) Annunciation (en) ; (1437) Cortona Triptych; (1447 (Gregorià)) Niccoline Chapel; (segle XV) San Marco Altarpiece (en) ; (dècada del 1520) Fiesole Altarpiece ;
Família
Germans	Benedetto di Piero dal Mugello (fra)

Fra Angelico (c. 1395-18 de febrer de 1455), nat Guido di Pietro, va ser un pintor del primer Renaixement italià, referit a les Vides d'Artistes de Vasari com posseïdor d'un «rar i perfecte talent».^[1]

Anomenat a Itàlia com il Beato Angelico, va ser conegut pels seus contemporanis com fra Giovanni da Fiesole (Fra Joan de Fiesole). En Les vides d'artistes, de Giorgio Vasari, escrita abans del 1555, ja apareix com fra Giovanni Angelico (Fra Joan l'Angèlic).^[2]

Durant la seua vida o poc després de la seua mort va començar a ser anomenat Il Beato (el Beat), en referència a la seua especialitat en la pintura de tema religiós.^[3] L'any 1982, el papa Joan Pau II el va beatificar, fent així oficial el seu títol.^[4]

De vegades, s'ha mal interpretat que Fiesole era una part del seu nom oficial, quan en realitat és el nom de la ciutat on va fer els seus vots, i era una manera de diferenciar-lo d'altres fra Giovanni. Apareix al Martirologi Romà^[5] com Beatus Ioannes Faesulanus, cognomento Angelicus—"Beat Joan de Fiesole, anomenat Angèlic".

El biògraf del segle xvi, Vasari, va dir-ne:

«

Però és impossible fer massa lloances a aquest pare sagrat, que era tan humil i modest en tot allò que feia i deia i les pintures del qual van ser fetes amb tanta facilitat i pietat.^[1]

»

↑ ^1,0 ^1,1 Giorgio Vasari, Vides d'Artistes. Publicat l'any 1568. Diverses edicions i traduccions.
↑ Aquesta mena de denominacions era molt habitual durant l'edat mitjana i el Renaixement, per exemple Lorenzo il Magnifico o Ricard Cor de Lleó.
↑ Andrea del Sarto, Rafael i Miquel Àngel també van ser anomenats "beats" pels seus contemporanis perquè llur art era vist com un do diví.
↑ Bunson, Matthew; Bunson, Margaret. John Paul II's Book of Saints. Our Sunday Visitor, 1999, p. 156. ISBN 0879739347.
↑ El Martirologi Romà és una obra que inclou tots els sants i beats reconeguts per l'Església Catòlica Romana.

[Vasari-1] 1,0 ^1,1 Giorgio Vasari, Vides d'Artistes. Publicat l'any 1568. Diverses edicions i traduccions.

[2] Aquesta mena de denominacions era molt habitual durant l'edat mitjana i el Renaixement, per exemple Lorenzo il Magnifico o Ricard Cor de Lleó.

[3] Andrea del Sarto, Rafael i Miquel Àngel també van ser anomenats "beats" pels seus contemporanis perquè llur art era vist com un do diví.

[blessed-4] Bunson, Matthew; Bunson, Margaret. John Paul II's Book of Saints. Our Sunday Visitor, 1999, p. 156. ISBN 0879739347.

[5] El Martirologi Romà és una obra que inclou tots els sants i beats reconeguts per l'Església Catòlica Romana.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]