Fractura concoidal

La fractura concoidal és un tipus de trencament propi dels materials fràgils de composició homogènia però amorfa (isòtropa), que, en trossejar-se, no segueixen plans naturals de separació. Entre aquests materials s'hi poden incloure el vidre domèstic, alguns minerals (cristall de roca) i nombroses roques naturals dures i criptocristal·lines com el sílex, la quarsita, l'obsidiana, etc.

La fractura concoidal s'oposa a la fractura plana, o, més pròpiament, exfoliació, que tenen certs cossos cristal·lins en què les molècules estan ordenades en una única direcció, per exemple les gemmes o els materials semiconductors. Cada un d'aquests tipus de fractura té propietats aprofitables per a l'ésser humà. Així, la fractura concoidal és emprada per molts geòlegs per determinar la naturalesa dels materials que estudien, però la seva veritable importància rau en el fet que va ser el sistema amb el qual es van fabricar totes les eines tallades en pedra de la prehistòria.