Francesc Eiximenis

Francesc Eiximenis

Retrat de Francesc Eiximenis a la portada del seu llibre Regiment de la Cosa Pública. Imprès a València per Cristòfor Cofman el 1499.
Biografia
Naixement	c. 1330 Girona
Mort	abril 1409 (78/79 anys) Perpinyà (Catalunya del Nord)
Bisbe d'Elna
19 desembre 1408 – 13 gener 1409 ← Ramon Descatllar – Alfons de Tous → Diòcesi: bisbat d'Elna
Patriarca llatí de Jerusalem
13 novembre 1408 – 13 gener 1409 ← Aymon Séchal – Francesc Climent Sapera →
Dades personals
Religió	Catolicisme
Formació	Universitat d'Oxford
Activitat
Ocupació	prevere catòlic de ritu romà, escriptor, filòsof, bisbe
Període	Filosofia medieval
Interessat en	Política, educació, ètica, teologia
Moviment	Escolàstica
Influències	Robert Grosseteste, Joan de Gal·les, Richard Kilvington, Alexandre de Hales, Ricard de Mediavilla, Thomas Bradwardine, Guillem d'Ockham, Joan Duns Escot
Influències en	Pere el Cerimoniós, Joan I el Caçador, Martí I l'Humà, Maria de Luna, Benet XIII d'Avinyó
Orde religiós	Franciscans
Consagració	Jean Flandrin
Obra
Obres destacables (dècada del 1370) Tractat d'usura (1379) Ars praedicandi populo (1383) Regiment de la cosa pública (1386) Lo Crestià (1387 (Gregorià)) Llibre de les dones (1392 (Gregorià)) Llibre dels àngels (1397 (Gregorià)) Pastorale (1399) Scala Dei (Eiximenis) (1399) Vida de Jesucrist (segle XIV) De triplici statu mundi (segle XIV) Tractat de avaricia (segle XIV) Liber sermonum (segle XIV) Cercapou (segle XIV) Cartes (segle XIV) Doctrina compendiosa (1404) Psalterium alias Laudatorium (segle XV) Summa theologica

Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del segle xiv a la Corona d'Aragó. Fou probablement un dels autors catalans medievals més llegits, copiats, publicats i traduïts. Per tant, hom pot afirmar que, tant en l'àmbit literari com en l'àmbit polític, tingué molta influència. Entre els seus lectors podem trobar a importants personalitats de la seua època, com per exemple els reis de la Corona d'Aragó Pere el Cerimoniós, Joan I el Caçador i Martí I l'Humà, la reina Maria de Luna (muller de Martí l'Humà), i el Papa Benet XIII d'Avinyó.^[1]