Franci

Franci
87Fr
radó ← franci → radi Cs ↑ Fr ↓ Uue Taula periòdica
Aspecte
Desconegut, però probablement metàl·lic
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Franci, Fr, 87
Categoria d'elements	Metalls alcalins
Grup, període, bloc	1, 7, s
Pes atòmic estàndard	(223)
Configuració electrònica	[Rn] 7s1 2, 8, 18, 32, 18, 8, 1
Propietats físiques
Fase	Sòlid (presumiblement)
Densitat (prop de la t. a.)	? 1,87 (extrapolat) g·cm−3
Punt de fusió	? 300 K, ? 27 °C
Punt d'ebullició	? 950 K, ? 677 °C
Entalpia de fusió	ca. 2 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	ca. 65 kJ·mol−1
Pressió de vapor (extrapolat)
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k a T (K) 404 454 519 608 738 946
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	1 (base òxida forta)
Electronegativitat	0,7 (escala de Pauling)
Energia d'ionització	1a: 380 kJ·mol−1
Radi covalent	260 pm (extrapolat)
Radi de Van der Waals	348 pm (extrapolat)
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Cúbica centrada en la cara (extrapolat)
Ordenació magnètica	Paramagnètic
Resistivitat elèctrica	3 µ (calculat)Ω·m
Conductivitat tèrmica	15 (extrapolat) W·m−1·K−1
Nombre CAS	7440-73-5
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del franci
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD 221Fr traça 4,8 min α 6,457 217At 222Fr sin 14,2 min β– 2,033 222Ra 223Fr traça 22,00 min β– 1,149 223Ra α 5,430 219At

El franci, antigament conegut com a eka-cesi i actini K,^[1] és un element químic que té el símbol Fr i el nombre atòmic 87. Té l'electronegativitat més baixa coneguda i és el segon element menys abundant a la naturalesa (el primer és l'àstat). El franci és un metall alcalí altament radioactiu i reactiu que es desintegra generant àstat, radi i radó. Com la resta de metalls alcalins, només té un electró a la seva capa de valència.

Marguerite Perey va descobrir aquest element el 1939. El franci fou l'últim element químic descobert a la naturalesa abans de ser sintetitzat.^[2] Fora del laboratori, el franci és un element extremadament escàs. Es troba en traces en les menes d'urani i de tori, on el ²²³Fr està formant-se i desintegrant-se contínuament. La quantitat de ²²³Fr a l'escorça terrestre en un moment donat possiblement no passa dels 30 grams;^[3] la resta d'isòtops són sintètics. La quantitat més gran recuperada dels seus isòtops va ser un cúmul de 300.000 milions d'àtoms (de ²¹⁰Fr) sintetitzat com un gas ultra fred a la Universitat de Stony Brook el 2002.^[4][5]