Front Popular (Espanya)

Front Popular

Dades
Tipus	coalició electoral coalició política Front Popular
Ideologia	antifeixisme republicanisme espanyol
Alineació política	esquerra
Història
Creació	gener 1936
Data de dissolució o abolició	1939
Format per	Izquierda Republicana Partit Socialista Obrer Espanyol Esquerra Republicana de Catalunya
Altres
Color

El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any.^[1] Va guanyar-les per un estret marge (34,3% de vots mentre que el Front Nacional Contrarevolucionari en va obtenir un 33,2%) i va dur a terme canvis polítics substancials encaminats a aportar major igualtat social, restauració de l'autonomia a Catalunya, una reforma agrària que acabaria amb les condicions feudals que encara hi havia a molts latifundis, amnistia de presoners polítics, etc.^[1] La dreta política va reaccionar amb l'organització d'una insurrecció militar.^[1] A Catalunya i el País Valencià era conegut com el Front d'Esquerres.

A Catalunya el president durant el govern del Front Popular va ser Lluís Companys, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya i que havia exercit d'advocat dels sindicalistes de la CNT.^[2] Els membres del Front Popular tenien ideologies diferents dintre de l'esquerra política,^[1] però els unia una sensibilitat democràtica que abastava des de sectors de la classe mitjana demòcrata fins a les forces populars de la base treballadora de partits d'esquerra i esquerra radicals formades en la dècada de 1930. Els seus components principals eren partits burgesos liberals o de centreesquerra (radicals o republicans) al costat dels partits d'esquerra (socialistes i comunistes).

Els fronts populars no es van crear a Espanya únicament, sinó que va ser una tendència molt estesa de les ideologies d'aquells temps que apostaven per a una gran aliança d'esquerres per a combatre el creixement del feixisme a Europa.^[1] També concordava amb la política de la Internacional Comunista.^[1]