Fumarola

Fumarola amb dipòsit de sulfurs a les proximitats del cràter del volcà Puʻu ʻŌʻō càniques del volcà Kilawea)
Fumarola amb dipòsit de sulfurs a les proximitats del cràter del volcà Puʻu ʻŌʻō a Hawaii (regió de fissures volcàniques del volcà Kilauea, 2016)

Una fumarola (del mot llatí fumus) és un forat, escletxa o obertura a la superfície terrestre que emet gasos d'origen magmàtic, com ara vapor d'aigua i òxids de sofre. De vegades, en sortir a l'exterior, els gasos passen a fase sòlida i es dipositen en superfície cristalls de sofre o altres compostos.[1]

Vista aèria. Fumaroles al cràter del vocà Pinatubo (U.S. Geological Survey, maig de 1992)
Vista aèria. Fumaroles a l'interior del cràter del vocà Pinatubo (U.S. Geological Survey, maig de 1992)

Les fumaroles emeten vapor i gasos volcànics. Poden ocórrer com a forats, esquerdes o fissures a prop dels volcans actius o en zones on el magma ha ascendit a l'escorça terrestre sense provocar una erupció. Una fumarola pot desafogar-se durant segles o extingir-se ràpidament, depenent de la longevitat de la font de calor. Les fumaroles poden emetre només gasos amb absència de fums.[2]

Es produeix una emanació de gasos d'origen magmàtic de gran activitat química en una zona volcànica, que sorgeix d'una manera força tranquil·la, a través de boques o fissures agrupades sovint en camps (camp de fumaroles). L'emanació es produeix durant un cicle volcànic, abans, durant o després del paroxisme eruptiu. De vegades dura molt de temps després d'acabada l'erupció i progressa o decreix segons la temperatura i la distància al focus eruptiu. Les fumaroles són un dels darrers signes de l'activitat volcànica.[3] Per la seva localització es pot distingir entre les fumaroles de cràter, emeses en el cràter d'un volcà, i les fumaroles de fissura, en llocs allunyats de l'aparell volcànic, al llarg de les quals són emesos els gasos.[3]

La matèria volcànica en estat gasós és expulsada per la força de la pressió magmàtica. Són considerades com un fenomen secundari posteruptiu. Poden assolir temperatures entre els 50 °C i els 600 °C, aproximadament. Segons les fonts magmàtiques, les fumaroles poden ser clorurades, clorhídriques, amoniacals, sulfhídriques i carbòniques. A la península itàlica són conegudes les fumaroles de Puzzuoli, de vapors sulfurosos. A l'àrea del volcà Katmai (Alaska)[4] hi ha una de les regions volcàniques més densament coberta de fumaroles del planeta.[5]

Les fumaroles són característiques i comunes als volcans actius i són un signe important d'activitat, ja que indiquen la presència pròxima de calor de fonts volcàniques. Entre erupcions, les fumaroles són una de les característiques més dinàmiques dels volcans i sovint produeixen petits esclats, sorolls, xiulets i emeten gasos que poden ser nocius.[6]

  1. «fumarola». enciclopèdia.cat, GEC. [Consulta: 6 març 2023].
  2. «EarthWord: Fumarole» (en anglès). USGS, 05-10-2015. [Consulta: 6 març 2023].
  3. 3,0 3,1 Riba Arderiu, O.. «fumarola». Diccionari de Geologia, Institut d'Estudis Catalans, 1997. [Consulta: 6 març 2023].
  4. «Mount Katmai description and information» (en anglès). Alaska Volcano Observatory, 2020. [Consulta: 6 març 2023].
  5. «fumarola». Gran Enciclopèdia Catalana, 2023. [Consulta: 6 març 2023].
  6. «Fumaroles» (en anglès). U.S. National Park Service, 16-05-2022. [Consulta: 6 març 2023].

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search