Back Барселона (ашьапылампылтә клуб) Abkhazian FC Barcelona Afrikaans FC Barcelona ALS ባርሴሎና እግር ኳስ ክለብ Amharic Futbol Club Barcelona AN نادي برشلونة Arabic إف سي برصلونة ARY نادى بارسلونا ARZ Futbol Club Barcelona AST Barselona FK Azerbaijani
_(cropped).jpg)
.svg){kind=small}
| Aquest article forma part del tema del |
| Futbol Club Barcelona |
|---|
|
Instal·lacions |
|
Persones |
 Estadi Olímpic Lluís Companys, l'actual estadi local del primer equip masculí |
| Temporades |
|---|
|
|
El Futbol Club Barcelona (català central: [fubˈbɔl ˈklub bəɾsəˈlonə] (
escolteu-ho)), o simplement FC Barcelona,[1] Barcelona o amb l'acrònim FCB, popularment conegut com a Barça[a] (català central: [ˈbaɾsə]), és una entitat esportiva[1] professional de la ciutat de Barcelona, Catalunya. És el club poliesportiu més important i representatiu de Catalunya[b][2] i dels Països Catalans[3] i un dels més populars del món.[4] És conegut sobretot pel seu equip de futbol professional masculí, que juga a la primera divisió del futbol espanyol. L'estadi on juga els partits com a local actualment és l'Estadi Olímpic Lluís Companys, amb 17.064 abonats amb localitat[5] per una capacitat de 49.472 espectadors.
Fundat el 29 de novembre de 1899 com a club de futbol per un grup de joves futbolistes suïssos, catalans i britànics encapçalats pel ciutadà suís Joan Gamper, es va registrar oficialment el 5 de gener de 1903.[6] És el club de futbol més antic de Barcelona,[c][7] el segon de Catalunya,[d] i el quart club de futbol professional actiu més antic del territori espanyol.[e]
A diferència de la majoria de clubs esportius professionals a tot el món, el FC Barcelona no és una Societat anònima esportiva,[8] és a dir, que la propietat del club recau en els seus 148.000 socis,[f] essent el setè club de futbol amb més socis del món.[9] Els seus seguidors són coneguts com a culers, i tenen 1.264 penyes repartides per tot el món el 2022.
Segons les estadístiques que realitza l'IFFHS, el FC Barcelona va ser el millor equip de futbol masculí europeu i mundial de la primera i segona dècada del segle xxi,[g][10] i lidera el rànquing global del segle amb 5427 punts amb una diferència de 388 punts sobre el segon classificat (Reial Madrid).[11] És a més l'equip de futbol els jugadors del qual més vegades han figurat als podis del FIFA World Player (19) i de la Pilota d'Or (34).[h]
Va ser uns dels fundadors de la Lliga espanyola de futbol el 1928 i l'Associació Europea de Clubs[i] i és un dels tres clubs que sempre ha jugat a la Primera Divisió juntament amb el Reial Madrid i l'Athletic Club.[12] Ha estat el primer campió històric de la competició, és el seu segon club amb més títols, i té el rècord de la màxima puntuació en una sola edició.[j] L'equip masculí de futbol és un dels equips amb més trofeus del món, dels quals destaquen amb dades de 2023, 27 títols de primera divisió, 31 títols de Copa del Rei de futbol, 14 Supercopes d'Espanya,[13] 5 Copes d'Europa, 5 Supercopes d'Europa, 4 Recopes d'Europa, 3 Copes de Fires i 3 Mundials de Clubs.[14] És el tercer club amb més títols internacionals (22), els mateixos que Club Atlético Boca Juniors i Club Nacional de Football —per darrere del Reial Madrid, amb 29; i l'Al-Ahly, amb 24.[15] És per tant l'equip espanyol amb més títols estatals i un dels clubs més prestigiosos d'Europa i del món. A 2022, el primer equip masculí de futbol ha guanyat 94 títols oficials, cosa que el converteix en el primer equip amb més títols dels Països Catalans i el segon de l'estat espanyol.[16] El Barça és l'únic equip d'Europa que ha disputat sempre, des del 1955, alguna de les quatre competicions europees; l'únic club de la lliga espanyola que ha aconseguit guanyar les tres competicions més importants el mateix any (la Copa, la Lliga i la Lliga de Campions) la temporada 2008-09 i 2014-15; junt amb el FC Bayern de Múnic, l'únic europeu d'aconseguir-ho més d'una temporada, i l'únic equip que ha assolit en un mateix any (2009) els 6 títols més importants (tres d'internacionals i tres d'estatals).[17] Com a club poliesportiu és el segon club europeu amb més Copes d'Europa (46), després del CSKA Moscou.[18][k] La temporada 2010-11 va ser la més reeixida globalment del club, amb 14 títols: 3 de l'equip de futbol masculí, bàsquet i futbol sala, 2 d'handbol i hoquei patins i 1 de futbol femení.[19]
El club compta amb un segon equip masculí professional, el Futbol Club Barcelona B, i un de femení professional, el Futbol Club Barcelona (femení), i alhora compta amb dos equips juvenils, així com equips de formació en totes les categories i en la majoria de les especialitats esportives, els quals permeten de nodrir els primers equips amb el major nombre possible de jugadors del planter.
El club disposa de seccions professionals masculina i femenina de futbol, i masculines de bàsquet, handbol, hoquei patins i futbol sala, totes en l'elit de les competicions esportives europees de clubs, i 9 seccions no professionals d'hoquei herba, atletisme, patinatge artístic, hoquei gel, voleibol masculí i femení, rugbi, FC Barcelona-Institut Guttmann de bàsquet amb cadira de rodes i bàsquet femení. És el primer club europeu a ser campió continental a la branca masculina i femenina, i el primer a assolir un triplet amb totes dues.[20] Així mateix, els medallistes olímpics que han representat l'entitat blaugrana han conquerit dotze ors, vint-i-vuit plates i trenta-dos bronzes a les diferents disciplines esportives.[21]
Nou exintegrants del club van ser inclosos al Saló de la Fama del Futbol Internacional, un projecte dedicat a preservar la memòria de rellevants personatges de la història del futbol.[22] Entre ells hi ha Johan Cruyff, Diego Maradona, Ricard Zamora, Luís Figo, Ronaldo Nazário, Hristo Stoítxkov, Pep Guardiola i Ronaldinho de Assis, als quals s'uneix Ladislau Kubala com a «degà», o d'especial transcendència.[23]
El seu màxim rival és el Reial Madrid Club de Futbol en rivalitat amb transcendència a nivell mundial als partits coneguts com el clàssic,[24] tot i que també manté una gran rivalitat amb el Reial Club Deportiu Espanyol en els partits coneguts com derbi barceloní.
- ↑ 1,0 1,1 «ESTATUTS FC BARCELONA (23 d'octubre del 2021)» (PDF). Canal Oficial FC Barcelona, 23-10-2021. Arxivat de l'original el 3 de setembre 2023. [Consulta: 11 octubre 2023].
- ↑ «El 64% dels catalans són del Barça, el 10% del Reial Madrid i el 2% de l'Espanyol». FUNDACC, 29-12-2010. Arxivat de l'original el 24 de gener 2011. [Consulta: 7 gener 2011].
- ↑ «Futbol Club Barcelona». Enciclopedia.cat. Arxivat de l'original el 2023-11-29. [Consulta: 5 abril 2024].
- ↑ «El Real Madrid, el equipo más popular del mundo» (en castellà). El Español, 22-08-2018. Arxivat de l'original el 2023-03-26. [Consulta: 15 setembre 2023].
- ↑ «L'Espanyol supera amb escreix el Barça en nombre de socis abonats». Principal, 08-09-2023. Arxivat de l'original el 9 de setembre 2023. [Consulta: 9 setembre 2023].
- ↑ Fernández Paradas, Antonio Rafael; Fernández Paradas, Mercedes «El registro de entidades religiosas de 1887 y sus aplicaciones prácticas. La Hermandad de Nuestra Señora del Consuelo de Antequera y la búsqueda de su personalidad jurídica». Baetica. Estudios de Arte, Geografía e Historia. Facultad de Filosofía y Letras, Universidad de Málaga, 33, 2011, pàg. 413–425.
- ↑ Closa i Garcia, Rius i Solé i Vidal i Urpí, 2001.
- ↑ Lanz, Luis Miguel; Calatay, Ketty «Núñez quiere regresar a Madrid» (en castellà). La Vanguardia, 08-04-1996, pàg. 4. Arxivat de l'original el 2020-10-31 [Consulta: 13 agost 2020].
- ↑ Llopis, Alberto. «Football teams with more partners in the world» (en anglès). Colgados por el futbol. Arxivat de l'original el 2020-11-27. [Consulta: 21 abril 2021].
- ↑ «El Barcelona es el mejor equipo del mundo de las dos últimas décadas» (en castellà). Marca, 21-01-2010. Arxivat de l'original el 17 de novembre 2023. [Consulta: 15 setembre 2023].
- ↑ «IFFHS» (en anglès). Arxivat de l'original el 30 març 2021. [Consulta: 21 abril 2021].
- ↑ «Los 3 equipos que nunca han descendido a Segunda y cuál fue la vez que más cerca estuvieron» (en castellà). Marca, 03-06-2023. Arxivat de l'original el 9 de setembre 2023. [Consulta: 9 setembre 2023].
- ↑ «El Barça de Tata Martino guanya la Supercopa davant l'Atlètic, en empatar al Camp Nou (0-0)». 324, 28-08-2013. Arxivat de l'original el 2017-12-23. [Consulta: 13 agost 2020].
- ↑ «Club clásico: FC Barcelona, mucho más que un club» (en castellà). FIFA. Arxivat de l'original el 2015-07-14. [Consulta: 9 abril 2024].
- ↑ esport3. «El Barça, rei dels títols internacionals després de fer el ple l'any 2015». 3Cat, 22-12-2015. Arxivat de l'original el 2015-12-23. [Consulta: 23 desembre 2015].
- ↑ «Real Madrid vs Barcelona: ¿qué equipo tiene más títulos en la historia?». Goal. Arxivat de l'original el 2022-03-22. [Consulta: 22 març 2022].
- ↑ «Títol mundial i sextet per al Bayern (1-0)». esport3, 11-02-2021. Arxivat de l'original el 2023-05-18. [Consulta: 18 maig 2023].
- ↑ Feu, Jordi. «Els autèntics reis d'Europa (i II)». Fosbury, 27-02-2017. Arxivat de l'original el 2023-04-05. [Consulta: 22 setembre 2018].
- ↑ «El Barça lo gana todo» (en castellà). El País [Madrid], 26-06-2011. Arxivat de l'original el 2020-05-26. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 13 agost 2020].
- ↑ FTUB/RTC. «El Barça Femení aconsegueix el triplet». Empordà, 31-05-2021. [Consulta: 2 abril 2024].
- ↑ Revista Oficial FC Barcelona num 34, Agost 2012, pag 40 i 41
- ↑ «Historia del Salón de la Fama FIFA» (en castellà). Salón de la Fama FIFA. Arxivat de l'original el 22 d’octubre 2020. [Consulta: 18 març 2018].
- ↑ «Investiduras del Salón de la Fama FIFA» (en castellà). Salón de la Fama FIFA. Arxivat de l'original el 8 setembre 2021. [Consulta: 18 març 2021].
- ↑ Martín, Pedro. «El clásico español es el mejor partido del mundo, por títulos y relevancia, no tiene parangón internacional» (en castellà). As, 22-12-2007. Arxivat de l'original el 2015-12-22. [Consulta: 15 setembre 2023].
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search