Gea

Gea

Tipus	divinitat protògena deïtat romana
Context
Mitologia	Religió a l'antiga Grècia i mitologia romana
Dades
Gènere	femení
Ocupació	deessa
Família
Parella	Posidó, Zeus i Hèlios
Cònjuge	Urà i Tàrtar
Mare	Hèmera, Caligo (en) i cap valor
Pare	Caos, Èter i cap valor
Fills	ourea, Cronos, Urà, Rea, Eurimedont, Ocèan, Tifó, Tetis, Alcioneu, Encèlad, Damis, Alpos, Mimas, Gies, Clici, Efialtes, Porfirió, Gration, Hippolytos, Briàreu, Brontes, Anax, Pallas, Aristaeus, Astraios, Èurit, Hoplodamus, Cotos, Otus, Polibotes, Pelorus, Estèropes, Mèlia, Arges, Nereu, Crios, Tia, Febe, Ceos, Jàpet, Hiperíon, Temis, Mnemòsine, Pontos, Forcis, Ceto, Taumant, Euríbia, Telquins, Megera, Al·lecto, Tisífone, Abseu, Anteu, Manes, Renomme, Syceus, Dione, Acmon (en) , Hyllus (en) , Adanus, Creüsa, Triptòlem, Glauce, Aegaeon, Etna, Altercatio, Athos, Euonymus, Colophonus (en) , Corydon (en) , Damasen (en) , Dafne, Cepheus, Diophorus (en) , Dolos, Dolor (en) , Equidna, Effra (en) , Emphytus, Gorgone (en) , Phlyus (en) , Caribdis, Tici i Afrodita
Germans	Nix i Eros
Altres
Domini	fertilitat
Equivalent	Tel·lus, Mat Zemlya (en) i Jörð

Gea i/o Gaia, (en grec antic Γαῖα)^[1] en la mitologia grega, personifica la fertilitat de la terra.^[2] Va ser l'element primordial d'on van sortir les races divines. Va ser la segona de néixer, tot just després del Caos i immediatament abans d'Eros, l'Amor, sense ajuda de cap element masculí. Gea va engendrar sola Urà, el Cel, que la cobria, les Muntanyes, Ourea, i Pontos, la personificació masculina de la Mar. De la unió de Gea amb Urà, nasqueren els sis titans, Ceos, Crios, Cronos, Hiperió, Jàpet i Oceà. I les sis titànides, Febe, Mnemòsine, Rea, Temis, Tetis i Tia (Teia o Tea). Cronos era el més jove de tots. Després van néixer els ciclops, Brontes (el tro), Estèropes (el llampec) i Arges (el llamp), i finalment van néixer els hecatonquirs, Briàreu, Gies i Cotos, que eren personatges de cent braços, gegantins i violents.