Geologia de la Lluna

Cara visible de la Lluna

Imatge en fals color de la Lluna presa per l'orbitador Galileo que mostra les característiques geològiques. Fotografia de la NASA

La mateixa imatge en color normal

El coneixement de la geologia lunar va augmentar significativament a partir de la dècada del 1960, amb les missions tripulades i automatitzades. Encara queden preguntes obertes i que únicament seran contestades amb la instal·lació de futures bases permanents i un estudi més ampli de la seva superfície.

Gràcies a la seva proximitat, la Lluna és l'únic cos —a més de la Terra— del qual es coneix detalladament la geologia i del qual es van obtenir mostres de diferents regions.^[1] Les missions tripulades Apollo van contribuir en la recol·lecció de 382 quilograms de roques i mostres del sòl lunar, els quals continuen sent objecte d'estudi útil per a la comprensió sobre la seva formació i la d'altres cossos celestes. Algunes sondes del programa Luna de la Unió Soviètica també van portar de tornada a la Terra petites mostres del sòl lunar: la Luna 16 (101 grams), la Luna 20 (55 grams) i la Luna 24 (170 grams).