Gihadisme

Les torres bessones pertanyents al World Trade Center a Nova York cremant en flames l'11 de setembre de 2001. Els atemptats contra aquests edificis constitueixen el major atac terrorista comès en la història dels Estats Units i van provocar que el govern de George W. Bush llancés una intensa ofensiva global contra el terrorisme gihadista.[1]
Un carrer de París instants després de l'atemptat contra el setmanari satíric francès Charlie Hebdo el 7 de gener de 2015. L'atac va ser reivindicat per la xarxa gihadista global Al-Qaida com a resposta a la provocació contra l'islam que segons el grup la revista va cometre en publicar unes caricatures del Profeta Mahoma.

El gihadisme[2] —pronunciat amb h aspirada— és un neologisme occidental utilitzat per denominar a les branques més violentes i radicals dins de l'islamisme polític, estant caracteritzades per la freqüent i brutal utilització del terrorisme, en nom d'una suposada gihad, en la qual els seus seguidors criden a una «guerra santa» en el nom de Déu.[3][4] El gihad com a concepte bàsic de l'islam és una qüestió debatuda.[5] Hi ha dos tipus de gihad: el gihad exterior, d'inspiració violenta, en el qual s'intenten legitimar els gihadistes, i el gihad interior, d'interpretació espiritual, que representa l'esforç que tot creient ha de realitzar per ser un millor musulmà, un millor pare o mare, un millor espòs o persona.[6][7]

També existeixen altres accepcions com a terrorisme islàmic o terrorisme islamista, utilitzades freqüentment en els mitjans de comunicació occidentals a partir dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, si bé la seva utilització és criticada per la seva vinculació per associar la religió de l'islam amb el terrorisme.[8][9] Sent preferencial l'ús per teòrics, estudiosos i polítics, del terme terrorisme gihadista en detriment d'altres denominacions, que al seu judici són àmpliament contraproduents en reforçar el punt de vista dels gihadistes i els seus seguidors, els qui sostenen que les societats occidentals són hostils a l'islam per naturalesa.[10]

Ideològicament, el gihadisme com a doctrina política és un ideari teocràtic totalitari de tall antilliberal i antidemocràtic, que segons els seus crítics, menysprea sistemàticament la vida humana.[11][12]

  1. Our followers ‘must live in peace until strong enough to wage jihad' -Times Online
  2. «yihad y yihadista, no jihad ni jihadista».[Consulta: 1 enero 2017].
  3. Nassar, Jamal R. Globalization and Terrorism: The Migration of Dreams and Nightmares. 2005, p. 87.
  4. El País, el periódico mas leído de España, utiliza el término Yihadismo.
  5. WebIslam.com (dossier sobre la yihad).
  6. De Arístegui, Gustavo: La Yihad en España, p. 255.
  7. Gil Calvo, Enrique: «La invención del yihadismo.» (Almendron.com, en pdf).
  8. Critica al uso reiterado de "terrorismo islámico". Ferreirós solicita que El País identifique a "estos terroristas como debe ser y como hacen los expertos, como yihadistas
  9. The label of Catholic terror was never used about the IRA. Karen Armstrong
  10. Europa, el islam y el yihadismo: estableciendo las diferencias.
  11. [1] Atentados contra las embajadas de EE UU en Kenia y Tanzania. 262 muertos y más de 5000 heridos.
  12. [2] Antentado de las Torres Gemelas y el Pentágono más de 3000 muertos

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search