Gioachino Rossini

Gioachino Rossini

Biografia
Naixement	(it) Gioachino Antonio Rossini 29 febrer 1792 Casa Rossini (Estats Pontificis)
Mort	13 novembre 1868 (76 anys) Passy (Segon Imperi Francès)
Causa de mort	càncer colorectal
Sepultura	Basílica de la Santa Creu, 4 (1887–) cementiri de Père-Lachaise, 4 (1868–1887) Grave of Rossini (en) Tomb of Gioachino Rossini, Florence (en)
Formació	Conservatori Giovanni Battista Martini
Activitat
Ocupació	compositor
Activitat	1810 -
Gènere	Òpera, cantata i música clàssica
Professors	Stanislao Mattei
Alumnes	Marietta Alboni, Adolphe Nourrit i Anna de La Grange
Instrument	Violoncel
Obra
Obres destacables (1813) L'italiana in Algeri (1814) Il turco in Italia (1816) El barber de Sevilla (1816) La Cenerentola (segle XIX) Il viaggio a Reims
Localització dels arxius	Col·leccions Especials i Arxius Universitaris de la Universitat de Victoria [ SC290]
Trajectòria
1797 El seu pare, Giuseppe Rossini, es veu obligat a sortir de Pesaro per raons polítiques i es dedica amb la seva dona com a músic itinerant. El seu fill segueix a Pesaro amb la seva àvia. Més tard,el seu pare és condemnat a una pena de presó de deu mesos. 1801 Rossini es trasllada a Bolonya, on el seu pare comença a treballar com a professor. Gioachino Rossini comença la seva educació musical. 1804 Escriu les primeres composicions. 1805 Assisteix a classes del Pare Angelo Tesei i apareix com a soprano solista en les esglésies i al Teatro del Corso. 1806 Ingressa al Liceo Musicale de Bolonya, estudia composició durant quatre anys. La seva primera òpera, Demetrio e Polibio, fou escrita durant aquest període. 1810 Completa els seus estudis. L'òpera La cambiale di matrimonio es va estrenar al Teatro San Moisè de Venècia. En els propers anys, escriu nombroses òperes. 1812 Debuta com a compositor a La Scala de Milà amb l'òpera La pietra del paragone. 1813 Estrenes de Il Signor Bruschino, Tancredi, L'italiana in Algeri, i a l'any següent Il turco in Italia. 1816 El barber de Sevilla s'estrena a Roma. 1817 La Cenerentola es va estrenar a Roma. 1822 Es casa amb la prima donna Isabella Colbran. Rossini visita Viena i coneix a Ludwig van Beethoven. 1823 Viatja a París i Londres, on és molt cèlebre. 1824 Es fa càrrec de la gestió del Théâtre Italien de París. En els següents revisa diverses de les seves obres per a París. 1828 Composició de la seva última òpera còmica: Il conte Ory. 1829 Guillaume Tell es va estrenar a París. Rossini es retira de la seva carrera com a compositor d'òpera. 1837 Es separa d'Isabella Colbran. Ell ja ha estat vivint durant algun temps amb Olympe Pélissier. 1842 Estrena Stabat Mater a París. 1845 Assumeix la posició d'honor del director del Liceo Musicale a Bolonya. 1846 Es casa amb Olympe Pélissier. 1864 Estrena Petite messe solennelle a París. 1868 Mor a la seva vila de Passy-lès-Paris. 1887 Es transfereixen les seves restes mortals a Florència
Família
Cònjuge	Olympe Pélissier (1846–1868) Isabella Colbran (1822–1837)
Cronologia
21 novembre 1868	funeral (Sainte-Trinité, Paris (en) )
16 març 1822	casament (Castenaso)
Premis (12 agost 1864)  Gran Oficial de la Legió d'Honor  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències  Orde de Sant Estanislau
Signatura

Gioachino Rossini (italià: Gioachino Antonio Rossini) (Pesaro, 29 de febrer de 1792 - Passy, 13 de novembre de 1868)^[1] fou un compositor italià, considerat la figura més important de l'òpera del primer terç del segle xix.^[2] Cap compositor de la primera meitat del segle xix va gaudir de la mesura del prestigi, riquesa, aclamació popular i influència artística com la que va tenir Rossini, els seus contemporanis el van reconèixer com el més gran compositor italià del seu temps.^[3]

És recordat especialment per El barber de Sevilla, però la seva notorietat va més enllà perquè va saber rejovenir tant l'opera buffa com l'opera seria amb la seva passió per l'estil vocal virtuós conegut com a bel canto. A través de la repetició i el ritme, va saber donar una continuïtat més moderna a l'estil carregat rococó que imperava quan va començar a compondre.

La vida del cigne de Pesaro, com va ser conegut Rossini, va ser en certa manera comparable a un dels seus cèlebres crescendi. Va compondre trenta-nou òperes en dinou anys i va passar a ser el compositor d'òpera més popular de la història.^[4] Aquesta frenètica inspiració de composició el va portar, de vegades per falta de temps o per aprofitar fragments que no havien tingut èxit, a presentar temes vells amb noves formes, fet que té el seu propi encant particular. Però al cim de la seva popularitat, va abandonar la composició el 1829 i es dedicà a una jubilació tranquil·la a la campanya parisenca,^[5] que el va portar a un període de quaranta anys d'indolència relativa que injustament ha tendit a dominar la seva imatge històrica.

Els seus vincles amb el segle xviii (va néixer el 1792, tres mesos després de la mort de Mozart) es van subratllar a costa de la seva posició frontal en els grans canvis d'estil, tècnics, temàtics i la convenció dramàtica durant l'època romàntica.^[5]

Ben entrada la segona meitat del segle xx es va produir el fenomen musicològic conegut com a Rossini Renaissance que va ser encetat a la darreria dels anys 50 del segle passat i va guanyar intensitat els anys 60 i 70.^[6] Avui Rossini torna a valorar-se com no ho havia sigut en els últims cent cinquanta anys. L'interès renovat per les seves òperes va començar des del món discogràfic, va seguir pels teatres d'òpera i fins i tot es va crear el Rossini Opera Festival consagrat cada any al compositor.^[7]