Giulio Natta

Giulio Natta
	;
Biografia
Naixement	26 febrer 1903 ; Porto Maurizio (Itàlia) (oc)
Mort	2 maig 1979 (76 anys); Bèrgam (Itàlia)
Causa de mort	Causes naturals (Malaltia de Parkinson )
Dades personals
Formació	Politècnic de Milà
Activitat
Camp de treball	Química orgànica
Lloc de treball	Pavia ; Milà ; Torí ; Roma
Ocupació	químic, inventor, professor d'universitat
Ocupador	Politècnic de Milà ; Universitat de Milà ; Universitat de Pavia ; Universitat de Roma La Sapienza ; Politècnic de Torí
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1958–); Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL ; Acadèmia de Ciències de Rússia ; Acadèmia Francesa de les Ciències ; Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica
	Premis (1969) Medalla d'Or Lomonóssov; (1963) Premi Nobel de Química; (1963) Medalla John Scott; Cavaller de la Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana ;
Lloc web	giulionatta.it

Giulio Natta (Porto Maurizio, 26 de febrer de 1903 - Bèrgam, 2 de maig de 1979) fou un enginyer químic i professor universitari italià guardonat amb el Premi Nobel de Química juntament amb Karl Ziegler l'any 1963 pels "els seus descobriments en el camp de la química i la tecnologia de polímers",^[1] en particular pel desenvolupament de catalitzadors capaços d'operar en l'estereoquímica del propilè de les reaccions de polimerització^[2] per a la producció de polipropilè isotàctic^[3] (polimeritzacions estereoespecífiques).^[4]^[5]

↑ The Nobel Prize in Chemistry 1963.
↑ Cfr. R.J. Fessenden, J.S. Fessenden, Chimica organica, Piccin Editore, Padova, 1983, Cap. 9, § 9.17-A, p. 431.
↑ Cfr. E. Stocchi, Chimica Industriale Organica, Editrice Edisco, Torino, 1990, Cap. 13, in particolare Parti I, II, § 7.13.
↑ Cfr. G. Natta, M. Farina, Stereochimica: molecole in 3D, A. Mondadori, Milano, 1968, p. 8.
↑ Cfr. pure A. Di Meo (a cura di), Storia della chimica in Italia, Edizioni Theoria, Roma-Napoli, 1989, Ultimo Capitolo.

[:0-1] The Nobel Prize in Chemistry 1963.

[2] Cfr. R.J. Fessenden, J.S. Fessenden, Chimica organica, Piccin Editore, Padova, 1983, Cap. 9, § 9.17-A, p. 431.

[3] Cfr. E. Stocchi, Chimica Industriale Organica, Editrice Edisco, Torino, 1990, Cap. 13, in particolare Parti I, II, § 7.13.

[4] Cfr. G. Natta, M. Farina, Stereochimica: molecole in 3D, A. Mondadori, Milano, 1968, p. 8.

[5] Cfr. pure A. Di Meo (a cura di), Storia della chimica in Italia, Edizioni Theoria, Roma-Napoli, 1989, Ultimo Capitolo.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]