Back Groot Koraalrif Afrikaans Great Barrier Reef ALS ታላቁ ገዳቢ ተሬ Amharic Gran barrera de coral AN الحيد المرجاني العظيم Arabic বৃহৎ প্ৰবাল প্ৰাচীৰ Assamese Gran barrera de coral AST Böyük Sədd rifi Azerbaijani بؤیوک مرجان دیواری AZB Оло Барьерлы риф Bashkir

Gran Barrera de Corall

Infotaula de geografia físicaLa Gran Barrera de Corall
(en) Great Barrier Reef Modifica el valor a Wikidata
Vista aèria
Imatge
Estrella de Mar a la Gran Barrera de Corall
TipusEscull de corall, patrimoni cultural natural i atracció turística Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaParc marí de la Gran Barrera Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaQueensland (Austràlia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióTownsville Modifica el valor a Wikidata
Map
 16° 24′ S, 145° 48′ E / 16.4°S,145.8°E / -16.4; 145.8
Banyat permar del Corall Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Superfície34.893.402,883011 ha
Patrimoni de la Humanitat: 34.870.000 ha Modifica el valor a Wikidata
Inventari del patrimoni Nacional d'Austràlia
Data21 maig 2007
Identificador105709
Patrimoni de la Humanitat  
TipusPatrimoni natural  → Àsia-Oceania insular
Data1981 (5a Sessió), Criteris PH: (vii), (viii), (ix) i (x) Modifica el valor a Wikidata
Identificador154
Lloc webgbrmpa.gov.au Modifica el valor a Wikidata

La Gran Barrera de Corall (en anglès Great Barrier Reef) és el major escull de corall del món.[1][2] Està compost per més de 2.900 esculls individuals[3] i 900 illes en una franja de més de 3.000 quilòmetres sobre una àrea d'aproximadament 348.000 quilòmetres quadrats.[4][5] L'escull es localitza al mar del Corall, a la costa de Queensland al nord-est d'Austràlia.

La Gran Barrera de Corall es pot veure des de l'espai exterior i és l'estructura més gran del món feta per organismes vius.[6] L'estructura de l'escull està composta per mils de milions de petits organismes coneguts com a pòlips de corall.[7] Es poden trobar més de 400 espècies de corall, algunes microscòpiques i altres que arriben als 2 metres d'amplada. En els marges externs de l'escull s'hi fan espècies viscoses amb capacitat de resistir els embats de les ones, en canvi les delicades varietats lanceolades han d'aixoplugar-se en les aigües més tranquil·les. Les formes són variades: ventall, cúpula, banyes, flor, etc. Els colors oscil·len entre tons rosats, fúcsia, grocs, blaus i verds.

La Gran Barrera de Corall dona suport a una àmplia diversitat de vida, i va ser seleccionada com a Patrimoni de la Humanitat el 1981.[1][2] Entre els esculls s'hi troben més de 1.500 espècies de peixos i crustacis. La CNN l'ha classificat com una de les set meravelles del món,[8] i la Queensland National Trust l'ha considerat una icona estatal de Queensland.[9]

Bona part de l'escull està protegit pel Parc marí de la Gran Barrera, que ajuda a limitar l'impacte de l'ús humà, com la sobrepesca i el turisme. Altres pressions mediambientals sobre l'escull i el seu ecosistema inclouen la qualitat de les aigües dels rius que hi desemboquen, el canvi climàtic acompanyat per una massiu blanquejament del corall, i brots cíclics de l'estrella de mar Acanthaster planci que es menja el corall i l'està destruint en enormes quantitats.

La Gran Barrera de Corall ha estat molt de temps coneguda i utilitzada pels aborígens d'Austràlia i els illencs de l'Estret de Torres, i és una part important de la cultura i espiritualitat dels grups locals. L'escull és una destinació molt popular per a turistes, especialment les regions de Whitsunday i Cairns. El turisme és també una activitat econòmica important per a la regió. La pesca també es practica força a la regió, generant 1 milió de dòlars australians a l'any.[10]

Com a reacció al deteriorament patit des del 1990 amb l'augment de les temperatures i l'acidesa de les aigües el govern australià decidí invertir 500 milions de dòlars australians en la protecció i reconstrucció de la barrera.[11]

  1. ↑ 1,0 1,1 UNEP World Conservation Monitoring Centre. «Protected Areas and World Heritage - Great Barrier Reef World Heritage Area». Department del Patrimoni Mediambiental, 1980. [Consulta: 14 març 2009].
  2. ↑ 2,0 2,1 «The Great Barrier Reef World Heritage Values». [Consulta: 3 setembre 2008].
  3. ↑ La Gran Barrera, amb 348.000 km de superfície, té 2900 esculls. Tanmateix, això no inclou els esculls de l'Estret de Torres, que es calcula en una àrea de 37.000 quilòmetres i amb uns 750 esculls. (Hopley et al 2007, p.1)
  4. ↑ Fodor's. «Guia de viatges de la Gran Barrera de Corall». [Consulta: 8 agost 2006].
  5. ↑ Department of the Environment and Heritage. «Review of the Great Barrier Reef Marine Park Act 1975». Arxivat de l'original el 18 d’octubre 2006. [Consulta: 2 novembre 2006].
  6. ↑ Sarah Belfield. «Great Barrier Reef: no buried treasure». Geoscience Australia (Australian Government), 08-02-2002. Arxivat de l'original el 1 d’octubre 2007. [Consulta: 11 juny 2007].
  7. ↑ Sharon Guynup. «La Gran Barrera d'Austràlia». Science World, 04-09-2000. Arxivat de l'original el 8 de juliol 2012. [Consulta: 11 juny 2007].
  8. ↑ CNN «Les set meravelles del món natural». [Consulta: 6 agost 2006].
  9. ↑ National Trust Queensland. «Queensland Icons». Arxivat de l'original el 19 de setembre 2006. [Consulta: 17 octubre 2006].
  10. ↑ Access Economics Pty Ltd. «Measuring the economic and financial value of the Great Barrier Reef Marine Park» (PDF) (en anglès), 2005. [Consulta: 16 març 2007].
  11. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades àp_govaust

Rich TVX News Network Site

Rich TVX News Network Info

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search