Gran Sinagoga de Budapest

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Gran Sinagoga de Budapest
Dohány utcai zsinagóga
Vista nocturna
Imatge
Nom en la llengua original(hu) Dohány utcai zsinagóga Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusSinagoga
ArquitecteLudwig, Ritter von Förster Modifica el valor a Wikidata
Construcció1859 - 
Data de dissolució o abolició3 febrer 1939 Modifica el valor a Wikidata
Obertura6 setembre 1859 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicneoàrab Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaErzsébetváros (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCarrer Dohány
Map
 47° 29′ 45″ N, 19° 03′ 39″ E / 47.4959°N,19.0607°E / 47.4959; 19.0607
Format perChurch of Heroes (Budapest) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
ReligióJudaisme
Capacitat màxima2.964 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webdohány-zsinagoga.hu

La Gran Sinagoga de Budapest (en hongarès: Dohány utcai zsinagóga) és la sinagoga més gran d'Euràsia i la segona més gran del món.[1][2]

Està situada al carrer Dohány, al districte d'Erzsébetváros a Budapest. Aquest temple fa 75 metres de llarg i 27 metres d'ample i es va construir entre els anys 1854 i 1859 en estil neomorisc.[3] La seva decoració es basa fonamentalment en models de l'arquitectura islàmica del nord d'Àfrica i de l'Espanya morisca (en particular l'Alhambra). L'arquitecte vienés Ludwig Förster considerava que no era possible identificar una arquitectura jueva "típica", i per tant va utilitzar "formes arquitectòniques identificables amb grups ètnics afins al poble israelita".[4] El disseny interior s'atribueix a Frigyes Feszl. Té capacitat per a 2.964 seients (1.492 per a homes i 1.472 per a dones).

La casa natal de Theodor Herzl s'alçava al costat d'aquesta sinagoga. En el seu lloc s'aixeca el Museu Jueu que allotja la Col·lecció Judaica Històrica i Religiosa; es va aixecar l'any 1930 en un estil arquitectònic d'acord amb el de la sinagoga; el 1931 es va annexar a l'edifici principal. El carrer Dohány té fortes connotacions relatives a l'Holocaust, ja que constituïa el límit del gueto de Budapest.[5]

  1. Kulish, Nicholas «Out of Darkness, New Life». The New York Times, 30-12-2007.
  2. «Dohány Synagogue». The New York Times.
  3. Frojimovics, Kinga; Komoróczy, Géza; Pusztai, Viktória and Strbik, Andrea (1999).
  4. Ludwig Förster, Allgemeine Bauzeitung, 1859, pp. 14-16; drawings on pp. 230-235.
  5. «Sinagoga Dohány». Arxivat de l'original el 2012-10-14. [Consulta: 28 juliol 2015].

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search