Grover Cleveland

Grover Cleveland

Biografia
Naixement	(en) Stephen Grover Cleveland 18 març 1837 Caldwell (Nova Jersey)
Mort	24 juny 1908 (71 anys) Princeton (Nova Jersey)
Causa de mort	Causes naturals  (Infart de miocardi )
Sepultura	Cementiri de Princeton
24è President dels Estats Units
4 març 1893 – 4 març 1897 ← Benjamin Harrison – William McKinley → Electe a: eleccions presidencials dels Estats Units de 1892
20è President electe dels Estats Units
8 novembre 1892 – 4 març 1893 ← Benjamin Harrison – William McKinley → Electe a: eleccions presidencials dels Estats Units de 1892
22è President dels Estats Units
4 març 1885 – 4 març 1889 ← Chester Alan Arthur – Benjamin Harrison → Electe a: eleccions presidencials dels Estats Units de 1884
18è President electe dels Estats Units
4 novembre 1884 – 4 març 1885 ← James Abram Garfield – Benjamin Harrison → Electe a: eleccions presidencials dels Estats Units de 1884
28è Governador de Nova York
1r gener 1883 – 6 gener 1885 ← Alonzo B. Cornell – David B. Hill →
Batle de Buffalo
2 gener 1882 – 20 novembre 1882 ← Alexander Brush – Marcus M. Drake →
Dades personals
Grup ètnic	Escocès-irlandès americà
Religió	Presbiterianisme
Formació	Universitat de Princeton
Activitat
Ocupació	polític, botxí, estadista, advocat, escriptor
Partit	Partit Demòcrata dels Estats Units
Família
Cònjuge	Frances Cleveland (1886–1908), mort de la persona
Fills	Ruth Cleveland, Francis Cleveland, Richard F. Cleveland, Esther Cleveland, Marion Cleveland
Pares	Richard Falley Cleveland   i Anne Neal
Germans	Rose Cleveland
Signatura

Stephen Grover Cleveland (18 de març, 1837 – 24 de juny, 1908) va ser el vint-i-dosè i vint-i-quatrè president dels Estats Units d'Amèrica. Cleveland és l'únic president que va exercir el càrrec dues legislatures no consecutives (1885–1889 i 1893–1897), i va guanyar en vot popular les eleccions de 1888 tot i que va ser elegit Benjamin Harrison en vots delegats,^[1] va ser l'únic Demòcrata elegit a la Presidència durant l'era política dominada pels Republicans que va anar des del 1860 fins al 1912. Els admiradors de Cleveland n'elogiaven la seva honestedat, independència, integritat i el seu compromís amb els principis del liberalisme clàssic.^[2] Com a líder dels Demòcrates de Bourbon, s'oposà a l'imperialisme, a les taxes, als subsidis i a les pòlisses inflacionistes; però com a reformista, també treballà contra la corrupció, el patronatge i el caciquisme estatunidenc.