Guerra de l'Afganistan

Infotaula de conflicte militarGuerra de l'Afganistan
Guerra contra el terrorisme, guerra d'Afganistan, intervenció militar contra l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant i Conflictes postsoviètics Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Tipuscampanya militar, ofensiva militar, conflicte i guerra Modifica el valor a Wikidata
Data7 octubre 2001 Modifica el valor a Wikidata –  30 agost 2021 Modifica el valor a Wikidata
LlocAfganistan Modifica el valor a Wikidata
EstatAfganistan Modifica el valor a Wikidata
Causaatemptats de l'11 de setembre de 2001 Modifica el valor a Wikidata
Bàndols
Al-Qaida Al-Qaida
Talibans Talibans
ISAF ISAF
Estats Units Estats Units
Canadà Canadà
Regne Unit Regne Unit
Austràlia Austràlia
França França
Pakistan Pakistan
Nova Zelanda Nova Zelanda
Bèlgica Bèlgica
Noruega Noruega
Itàlia Itàlia
Alemanya Alemanya
Espanya Espanya
Portugal Portugal
Estònia Estònia
Letònia Letònia
Ucraïna Ucraïna
Geòrgia Geòrgia
Aliança del Nord Aliança del Nord
Comandants
Al-Qaida Ossama bin Laden
Talibans Mohammad Omar
Estats Units d'Amèrica Tommy Franks
Aliança del Nord Mohammed Fahim

Taliban Taliban: ~36,000[1]
Al-Qaeda: 20,000[2][3]
Hezbi Islami: 1,000[4]
IMU: 5,000[5]
Taliban Haqqani network: 4,000-15,000[6]
Taliban TTP: 30,000–35,000[7]
Taliban TNSM:4,500
Total: 80,000–100,000 (2010) ISAF: 128,961[8]
Afghanistan Forces armades afganes: 380,586 [9]

Total: 509,547 (2012-04-18)
Baixes
Morts d'Al-Qaida: 1.500

Talibans morts: 20.000

Civils morts: +30.000
forces de seguretat afganeses: +5.500 morts[10]

Aliança del Nord: Almenys 200 morts

Coalició: 1908 morts(EUA: 1162, Regne Unit: 313, Altres: 433)[11]

Coalició ferits: +15.000(EUA: 6,773,[12] Regne Unit: 3,954,[13] Canadà: +1,500,[14] Altres: +2.500)

Civils dels EUA contracters: 338 morts, 7224 ferit[15]

Total: 8,000 morts, +25,000 ferits
Cronologia

La guerra de l'Afganistan (també anomenada pel comandament americà "Operació Llibertat Duradora") esclatà com una resposta dels Estats Units als atemptats de l'11 de setembre de 2001. Aquests atemptats van ser reivindicats pel moviment extremista Al-Qaida, les bases del qual es trobaven a l'Afganistan, i que era protegit pel règim talibà. La guerra s'inicià el 7 d'octubre de 2001, davant la negativa dels talibans d'entregar Ossama bin Laden, considerat com el màxim responsable d'al-Qaida. Els Estats Units van començar una sèrie de bombardejos sobre el país, amb la fi d'enderrocar el règim i trobar el seu principal enemic públic. La guerra va acabar en 2021 amb la presa de Kabul per part dels talibans després de la retirada dels aliats.

  1. «Major-General Richard Barrons puts Taleban fighter numbers at 36,000». Arxivat de l'original el 29 de juny 2011. [Consulta: 30 d’abril 2012].
  2. Partlow, Joshua «Moins de 50 combattants d'al-Qaida en Afghanistan». slate.fr, 11-11-2009 [Consulta: 1r juliol 2010]. Arxivat 2 de juliol 2010 a Wayback Machine.
  3. Roberston, Nic., Cruickshank, Paul. al-Qaeda's training adapts to drone attacks. Arxivat 2012-05-26 a Wayback Machine. CNN. 31 July 2009.
  4. Tyson, Ann Scott «A Sober Assessment of Afghanistan — washingtonpost.com». The Washington Post, 15-06-2008 [Consulta: 13 març 2012]. «There are an estimated 5,000 to 20,000 Taliban fighters in Afghanistan, plus an estimated 1,000 each for the insurgent groups led by Siraj Haqqani and Gulbuddin Hekmatyar, according to ISAF intelligence.» Arxivat 27 August 2011[Date mismatch] a Wayback Machine.
  5. Lansford, Tom. Political Handbook of the World 2013 (en anglès). CQ Press, 2013, p. 1585. ISBN 1452258252.  Arxivat 2024-06-02 a Wayback Machine.
  6. «Sirajuddin Haqqani dares US to attack N Waziristan, By Reuters, Published: 24 September 2011». Arxivat de l'original el 17 de juny 2019. [Consulta: 30 d’abril 2012].
  7. Bajoria, Jayshree «Pakistan's New Generation of Terrorists». Council on Foreign relations, 26-10-2009 [Consulta: 6 abril 2010]. Arxivat 6 de maig 2010 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2010-05-06. [Consulta: 30 abril 2012].
  8. «International Security Assistance Force (ISAF): Key Facts and Figures» (PDF). ISAF, 06-07-2010. Arxivat de l'original el 20 de gener 2022. [Consulta: 18 abril 2012].
  9. «Afghan National Security Forces (ANSF)». NATO, 18-04-2012. Arxivat de l'original el 12 d’agost 2014. [Consulta: 29 d’abril 2012].
  10. http://www.mcclatchydc.com/2009/10/14/77193/while-us-debates-afghanistan-policy.html Arxivat 2010-06-14 a Wayback Machine.
  11. http://icasualties.org/OEF/Index.aspx Arxivat 2010-12-29 a Wayback Machine.
  12. http://www.defenselink.mil/news/casualty.pdf Arxivat 2009-07-06 a Wayback Machine.
  13. http://www.mod.uk/DefenceInternet/AboutDefence/CorporatePublications/DoctrineOperationsandDiplomacyPublications/OperationsInAfghanistan/OpHerrickCasualtyAndFatalityTables.htm Arxivat 2012-11-30 a Wayback Machine., http://www.mod.uk/NR/rdonlyres/03645441-065E-4E0A-9F62-B8AEBDAC8151/0/opherrickcasualtytablesto15june2010.pdf
  14. http://www.thecoast.ca/RealityBites/archives/2010/02/02/1580-canadian-soldiers-injured-and-killed-in-afghanistan Arxivat 2012-01-09 a Wayback Machine.
  15. |url= http://www.dol.gov/owcp/dlhwc/dbaallnation.htm Arxivat 2020-05-15 a Wayback Machine.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search