Guerra dels Deu Anys

Guerra dels Deu Anys

història de Cuba
Embarcament dels voluntaris catalans al port de Barcelona durant la primera guerra de la independència cubana, de Ramon Padró i Pedret (1870)
Tipus	guerra
Data	1868-1878
Escenari	Cuba
Lloc	Cuba
Resultat	victòria espanyola
Bàndols
Independentistes cubans Regne d'Espanya
Comandants
Carlos Manuel Céspedes Tomás Estrada Palma Francisco Lersundi Blas de Villate Arsenio Martínez Campos
Comandants
Máximo Gómez Báez Thomas Jordan Antonio Maceo Grajales
Forces
12.000 rebels 40.000 suport 100.000
Cronologia
Guerra Chiquita →

La Guerra dels Deu Anys o Guerra del 68, o la Guerra Gran (1868 - 1878), fou la primera guerra d'independència cubana contra les forces reialistes espanyoles.^[1] La guerra va començar amb el Crit de Yara, en la nit del 9 al 10 d'octubre de 1868,^[2] a la finca La Demajagua, que pertanyia a Carlos Manuel de Céspedes. Va acabar deu anys més tard, sense que s'hagués assolit la independència de Cuba.

Aquesta guerra va tenir un caràcter anticolonialista, antiesclavista i d'alliberament nacional. A més des del punt de vista cultural va ajudar que el sentiment de nacionalisme s'afermés. Es va lluitar pel progrés de l'economia i societat, perquè va tenir caràcter contracultural (va procedir d'una subcultura que es va convertir en un moviment contracultural que tractava d'enderrocar una cultura hegemònica que representava una trava per al desenvolupament de Cuba i del món). La guerra comença quan Céspedes dona la llibertat als seus esclaus i llegí la Declaració d'Independència (o manifest del 10 d'octubre), el 10 d'octubre de 1868. En aquest document Céspedes explica les causes de la guerra i els seus objectius.