Guerres de l'Opi

Guerres de l'opi

Combat a Guangzhou (Canton) durant la Segona Guerra de l'Opi.
Nom original	鸦片战争 i Opium Wars
Tipus	sèrie de guerres i crim d'estat
Data	1839-1842 i 1856-1860
Lloc	República Popular de la Xina (Xina)
Resultat	Victòria del Regne Unit, França i Rússia. Hong Kong i el sud de Kowloon ocupats pel Regne Unit.
governador general de la dinastia Qing, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda i França
Bàndols
Imperi Britànic Imperi Francès Estats Units d'Amèrica Imperi Rus Imperi Qing

Les Guerres de l'Opi (xinès tradicional: 鴉片戰爭, xinès simplificat: 鸦片战争, pinyin: Yāpiàn Zhànzhēng), també conegudes com a Guerres anglo-xineses (Anglo-Chinese Wars), foren un conflicte armat entre la Gran Bretanya i la Xina a mitjan segle xix.

El contraban britànic d'opi de l'Índia Britànica a la Xina menyspreant les lleis de la Dinastia Qing, va abocar a la guerra oberta en dues ocasions.

La derrota de la Xina en les dues guerres va obligar el seu govern a tolerar el comerç de l'opi. Gran Bretanya va obligar el govern xinès a signar el Tractat de Nanjing i el Tractat de Tianjin, que incloïen disposicions per a l'obertura de nous ports al comerç exterior, per a tarifes fixes, pel reconeixement d'ambdós països en condicions d'igualtat, i per a la cessió de Hong Kong a Gran Bretanya. Els britànics també van obtenir drets extraterritorials. Diversos països van seguir els britànics i van buscar acords semblants amb la Xina. Molts xinesos es van sentir humiliats amb aquests acords i es considera que van contribuir fortament a la Rebel·lió Taiping (1850-1864), a la Rebel·lió Boxer (1899-1901), i la caiguda de la Dinastia Qing el 1912, posant fi a les dinasties xineses. Les guerres de l'opi van obrir sobtadament i per la força la Xina al món.^[1]