Gustav Robert Kirchhoff

Gustav Robert Kirchhoff

Nom original	(de) Gustavo Robert Kirchhoff
Biografia
Naixement	12 març 1824 Königsberg (Prússia)
Mort	17 octubre 1887 (63 anys) Berlín (Alemanya)
Sepultura	Cementiri Alter St.-Matthäus-Kirchhof, Berlín-Schöneberg 52° 29′ 25″ N, 13° 22′ 01″ E / 52.4903°N,13.3669°E / 52.4903; 13.3669
Dades personals
Formació	Universitat de Königsberg (1842–1846)
Tesi acadèmica	De criteriis quibus cognoscatur an aequatio quinti gradus irreductibilis algebraice resolvi posset (1847)
Director de tesi	Ludwig Otto Hesse
Activitat
Camp de treball	Física i mecànica
Ocupació	físic, enginyer, químic, matemàtic
Ocupador	Universitat Humboldt de Berlín (1875–) Universitat de Heidelberg (1855–) Universitat de Breslau (1850–1854)
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1884–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1883–) Royal Society (Membre estranger de la Royal Society) (1875–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (1870–) Reial Societat d'Edimburg (1868–) Acadèmia de Ciències de Göttingen (1862–) Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg (membre corresponent) (1862–) Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia de Ciències d'Hongria Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos
Alumnes	Ágost Heller (en) , Sofia Kovalévskaia, Rudolf Benedikt (en) , Ernst Schröder, Wilhelm Feußner i Dmitry Lachinov (en)
Obra
Estudiant doctoral	Gabriel Lippmann, Ernst Schröder, Max Noether, Jacob Lüroth, Viktor Kyrpychov (en) , Heinrich Weber, Hermann Aron, Johannes Knoblauch, Loránd Eötvös i Theodor Adrian (en)
Família
Cònjuge	Clara Richelot (en) Luise Brömmel (en)
Premis (1887)  Medalla Janssen (1877)  Orde bavaresa de Maximilià per la Ciència i les Arts (1877)  Medalla Matteucci (1877)  Medalla Davy (1876)  Medalla Cothenius (8 abril 1875)  Membre estranger de la Royal Society (1862)  Medalla Rumford  membre honorífic de la Reial Societat d'Edimburg  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències

Gustav Robert Kirchhoff (Königsberg, 12 de març del 1824 – Berlín, 17 d'octubre del 1887),^[1] fou un físic i matemàtic prussià que va contribuir a la comprensió fonamental dels circuits elèctrics, l'espectroscòpia i l'emissió de radiació del cos negre per part d'objectes escalfats.^[2][3]

Va encunyar el terme radiació del cos negre el 1860.

Diversos conjunts diferents de conceptes reben el seu nom (lleis de Kirchhoff), que inclouen les lleis del circuit de Kirchhoff, la llei de la radiació tèrmica de Kirchhoff i la llei de la termoquímica de Kirchhoff.

El premi Bunsen-Kirchhoff d'espectroscòpia porta el nom de Kirchhoff i el seu col·lega, Robert Bunsen.