Hannah Arendt

Hannah Arendt
	(1958)
Biografia
Naixement	(de) Johanna Arendt ; 14 octubre 1906 ; Lindener Marktplatz 2 (Alemanya)
Mort	4 desembre 1975 (69 anys); Upper West Side (Nova York)
Causa de mort	infart de miocardi
Sepultura	Bard College Cemetery
Residència	Nova York (–1975); Berlín (1928–); Königsberg ; Hannover ; Heidelberg ; Marburg ; Lindener Marktplatz 2
Religió	Judaisme
Formació	Universitat de Heidelberg - doctorat (–1928); Universitat de Marburg - filosofia (1924–1926); Universitat Humboldt de Berlín (1922–1923); Universitat de Friburg de Brisgòvia
Activitat
Camp de treball	Filosofia política, filosofia contemporània, filosofia, teologia evangèlica, estudis grecs, totalitarisme, ciències polítiques, escriptura creativa i professional i literatura de no-ficció
Ocupació	filòsofa, professora d'universitat, sociòloga, teòrica política, assagista, escriptora, politòloga, historiadora, militant de la resistència
Període	Filosofia contemporània
Ocupador	New School for Social Research (1967–) ; Universitat de Chicago (1963–1967) ; Jewish Cultural Reconstruction, Inc. (en) , directora executiva (1949–1952) ; Schocken Books, redactora en cap (1946–1948) ; Conference on Jewish Social Studies (en) , Directora de Recerca (1944–1946) ; The New Yorker ; Brooklyn College ; Universitat de Colúmbia ; Universitat de Califòrnia a Berkeley ; Universitat Yale ; Universitat Northwestern ; Universitat Wesleyana ; Universitat de Princeton
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres ; Acadèmia Alemanya de la Llengua i la Poesia ; Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Interessada en	Ciències polítiques
Moviment	Fenomenologia
Professors	Martin Heidegger i Karl Jaspers
Influències	Edmund Husserl, Karl Jaspers, Martin Heidegger, Edmund Burgh, G. K. Chesterton, Montesquieu, Alexis de Tocqueville, Walter Benjamin, Hans Jonas, Jesús de Natzaret, Joan Duns Escot, Nicolau Maquiavel, Plató, Karl Marx, Sòcrates, Franz Kafka, Agustí d'Hipona, Carl Schmitt, Pau de Tars, Immanuel Kant, Aristòtil i Søren Kierkegaard
Obra
Obres destacables	Obres destacables Natality (en) ; Rahel Varnhagen; (1951) Els orígens del totalitarisme; (1958) La condició humana; (1963) Sobre la revolució; (1963) Eichmann a Jerusalem ;
Estudiant doctoral	Elisabeth Young-Bruehl
Família
Cònjuge	Heinrich Blücher (1940–1970), mort del cònjuge; Günther Anders (1929–1937)
Parents	Henriette Arendt, tia
Premis
	(1975) Premi Sonning; (1969) Medalla Emerson-Thoreau; (1967) premi Sigmund Freud; (1962) Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències; (1952) Beca Guggenheim; doctora honoris causa per la Universitat de Princeton ;
	Signatura

Hannah Arendt (Linden, Hannover, 14 d'octubre de 1906 - Nova York, 4 de desembre de 1975)^[1] fou una politòloga alemanya d'origen jueu. Va ser una pensadora que va escriure sobre activitat política, el totalitarisme i la modernitat.^[2]

La seva biografia personal i la trajectòria professional queden alterades pel nacionalsocialisme i l'Holocaust. Passà del distanciament religiós a la constant reivindicació de la seva condició d'individu femení i jueu. Sovint ha estat descrita com a filòsofa, encara que ella sempre va rebutjar aquesta categoria, considerant-se ella mateixa com una teòrica de la política.^[3]

Entre les obres que va escriure destaquen Els orígens del totalitarisme, en què reflexiona sobre el concepte de totalitarisme (nazisme, estalinisme…), amalgama que contribuí a la propaganda anticomunista durant la Guerra Freda; i Eichmann a Jerusalem, a partir del judici d'Adolf Eichmann a Jerusalem, obra que va ser polèmica, ja que hi ha qui considerava que banalitzava el nazisme i sobredimensionava la col·laboració dels consells jueus amb els nazis durant l'Holocaust.

Vídeo pedagògic que compila la biografia, l'obra i el pensament filosòfic de Hannah Arendt, descrits al llarg d'aquest article enciclopèdic.

↑ Favilli, Elena. Contes de bona nit per a nenes rebels: 100 dones immigrants que han canviat el món. Barcelona: Estrella Polar, 2020, p. 90. ISBN 9788418135699.
↑ Salellas Bosch, Alfons C. «L'humanisme polític de Hannah Arendt». Directa, 30-09-2021. Arxivat de l'original el 2021-09-30. [Consulta: 30 setembre 2021].
↑ «Gunter Gauss conversa amb Hannah Arendt: 'Només em queda la llengua materna'», 28-10-1964. Arxivat de l'original el 2024-09-06. [Consulta: 9 maig 2016].

[1] Favilli, Elena. Contes de bona nit per a nenes rebels: 100 dones immigrants que han canviat el món. Barcelona: Estrella Polar, 2020, p. 90. ISBN 9788418135699.

[2] Salellas Bosch, Alfons C. «L'humanisme polític de Hannah Arendt». Directa, 30-09-2021. Arxivat de l'original el 2021-09-30. [Consulta: 30 setembre 2021].

[3] «Gunter Gauss conversa amb Hannah Arendt: 'Només em queda la llengua materna'», 28-10-1964. Arxivat de l'original el 2024-09-06. [Consulta: 9 maig 2016].

[1]

[2]

[3]