Heretgia

Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert. Es diferencia de l'apostasia, que és la renúncia formal o abandó d'una religió, i la blasfèmia, que és la injúria o irreverència cap a la religió.

S'utilitza sobretot en referència al cristianisme, el judaisme i l'islam.

Per als catòlics, si una doctrina era herètica, calia condemnar-la i perseguir-ne els seus adeptes. La Inquisició era l'encarregada d'aquesta feina, tot i que deixava l'execució de les penes a la justícia secular, per tal de no infringir la interdicció bíblica de matar. La mala reputació de la institució i la persecució violenta (amb tortures i penes de mort) van fer que el Concili del Vaticà II transformés la institució el 1965 en Congregació de la Doctrina de la Fe.

Avui dia, fora de l'estat de la Ciutat del Vaticà, l'església catòlica només pot castigar els herètics dins de l'institut amb penes morals, en imposar prohibicions d'exercir un ofici o en excomunicar portadors d'opinions considerades com herètiques. Els historiadors conserven l'ús de la paraula heretgia per referir-se a corrents religiosos dissidents respecte de l'Església establerta. Fora de l'església catòlica, als estats que accepten el principi de la llibertat d'expressió, les opinions cohabiten i el delicte d'opinió està abolit per les Constitucions.^[1]