Hermes

Per a altres significats, vegeu «Hermes (desambiguació)».

Hermes

Hermes Ingenui, còpia romana de l'original grec del segle v aC, Museus Vaticans.
Tipus	déu olímpic
Context
Present a l'obra	Ilíada, Odissea, Prometeu encadenat i Hades
Mitologia	Religió a l'antiga Grècia i mitologia grega
Dades
Gènere	masculí
Ocupació	missatger
Família
Parella	Afrodita, Quíone, Acacalis, Alcidamea (en) , Chthonophyle (en) , Eupolemeia (en) , Eritea, Herse, Isse (en) , Dryope (en) , Penelope (en) , Philonis (en) , Creüsa, Cleobule (en) i Iphthime (en)
Cònjuge	Merope, Afrodita, Driope, Peito
Mare	Maia
Pare	Zeus
Fills	Pan, Hermafrodit, Tique, Abderos, Autòlic i Angelia
Parents	Colè
Altres
Part de	divinitat olímpica
Domini	Missatger dels déus, déu del comerç, dels lladres, dels viatgers, dels esports, dels atletes, dels creuaments de fronteres, del peix, guia de l'inframon
Símbol	El caduceu, la talaria, la tortuga, la lira, el gall i la serp
Equivalent	Mercuri

En la mitologia grega, Hermes (grec antic: Ἑρμῆς, Hermēs) era el missatger dels Déus olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders. Era fill de Zeus i de la plèiade Maia i pare d'Eudor. A la mitologia romana s'anomenava Mercuri. A l'himne homèric és invocat "de multiforme enginy (en grec polytropos), d'astuts pensaments, lladre, lladre de bous, amo dels somnis, espia nocturn, guardià de les portes."^[1]

Hermes Trismegist, filòsof grec, comparant les religions grega i egípcia, identificava el déu Hermes amb l'egipci Thoth. També deia que el coneixement derivava d'Hermes.