Himne

Un himne és un text narratiu normalment cantat creat per creients d'una religió, igual que l'oda, expressa sentiments positius, d'alegria, celebració o exaltació.^[1] La paraula deriva del grec ὕμνος (hymnos)^[2] que significa «cant, cant de lloança, cant nupcial, melodia».^[3] A la cultura grega antiga va ser una composició coral, per després perpetuar com a gènere de poesia llatina a l'edat mitjana.

Un himne sol ser una cançó un xic solemne, dedicat a un déu, a un sant, a un heroi o a un personatge cèlebre, per a celebrar un esdeveniment memorable o expressar alegria o entusiasme. També pot ser una composició musical que identifica una col·lectivitat,^[4] una regió, un poble o una nació i que uneix els que la interpreten; entre aquests es troben els himnes nacionals. Aquests darrers himnes solen ser, o bé marxes, o bé poemes lírics.

Un himne particular és l'«Himne de la pau», himne de les Nacions Unides», una composició de Pau Casals (1876-1973) amb lletra de W.H. Auden (1907-1973). Va ser estrenat a Nova York el 24 d'octubre de 1971 i després censurat per l'Estat espanyol tardofranquista,^[5] com que va ser a la mateixa ocasió que Pau Casals va dir les seves paraules famoses «I am a Catalan»^[6] abans de tocar en violoncel «El cant dels ocells».^[7]

↑ «Himne». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «himne». A: Diccionari etimològic. 2004, 4a edició, 1996, p. 489. ISBN 9788441225169.
↑ Pabón S. de Urbina, José M.; Reglà i Jiménez et alii, Vicenç. «ὕμνος». A: Diccionari manual grec clàssic-català, 2011, p. 597. ISBN 978-84-7153-909-0.
↑ Llorens, Carles «Quin va ser el primer himne del Barça?». Sàpiens, 2022.
↑ Balutxo, Etziba. «L'himne de l'ONU proscrit; una ignomínia que perdura». VilaWeb, 11-04-2012. [Consulta: 30 gener 2022].
↑ Crespó, Martí «La inexplicable desaparició de l’himne a l’ONU de Pau Casals». VilaWeb, 22-10-2021.
↑ Mestre i Sureda, Bartomeu «L'himne de les Nacions Unides roman censurat». Diari de Balears, 02-12-2008, pàg. 56.

[1] «Himne». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «himne». A: Diccionari etimològic. 2004, 4a edició, 1996, p. 489. ISBN 9788441225169.

[3] Pabón S. de Urbina, José M.; Reglà i Jiménez et alii, Vicenç. «ὕμνος». A: Diccionari manual grec clàssic-català, 2011, p. 597. ISBN 978-84-7153-909-0.

[4] Llorens, Carles «Quin va ser el primer himne del Barça?». Sàpiens, 2022.

[5] Balutxo, Etziba. «L'himne de l'ONU proscrit; una ignomínia que perdura». VilaWeb, 11-04-2012. [Consulta: 30 gener 2022].

[6] Crespó, Martí «La inexplicable desaparició de l’himne a l’ONU de Pau Casals». VilaWeb, 22-10-2021.

[7] Mestre i Sureda, Bartomeu «L'himne de les Nacions Unides roman censurat». Diari de Balears, 02-12-2008, pàg. 56.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]