Hindi

Hindi
हिन्दी
	;
Altres noms	Hindi-urdú o hindustaní
Tipus	nivells de parla, llengua i llengua viva
Ús
Parlants	480 milions
Parlants nadius	182 milions (2019 )
Rànquing	4
Oficial a	Índia
Autòcton de	sud d'Àsia
Estat	Índia; Sud-àfrica (~900.000); Maurici (~700.000); Bangladesh (~350.000); altres països
Classificació lingüística
	llengua humana; llengües indoeuropees; llengües indoiranianes; llengües indoàries; llengües indoàries centrals; llengües hindi occidentals; hindustànic
Característiques
Sistema d'escriptura	devanagari
Institució de normalització	Central Hindi Directorate
Codis
ISO 639-1	hi
ISO 639-2	hin
ISO 639-3	hin
SIL	hin
Glottolog	hind1269
Linguasphere	59-AAF-qf
Ethnologue	hin
ASCL	5203
IETF	hi

L'hindi (हिन्दी) és una llengua indoària^[1] derivada del sauraseni, un dels pràcrits medievals. L'hindi en escriptura devanagari és la llengua oficial de l'Índia. L'hindi modern deriva de l'hindvi, un dialecte de Delhi i de Meerut, el qual, gràcies al patronatge mogol i a la influència de l'urdú (virtualment idèntic a l'hindi, però escrit en caràcters àrabs i fortament influït pel persa), emergí com una mena de lingua franca del nord de l'Índia, anomenada kharīboli, és a dir, 'llengua pura'. Té dues variants principals, l'oriental i l'occidental, situades globalment a dins i al voltant d'Uttar Pradesh. L'hindi oriental comprèn tres dialectes principals: el chattisgarhi, el bagheli i l'awadhi (a Oudh). L'hindi occidental es divideix en braj, kanauji, bundeli i bangara, parlat a la vora del Delhi, i els dialectes meerut, rohil, kaud i amtala.^[2]

Tal com es defineix en la constitució de l'Índia, l'hindi és un dels dos idiomes oficials de comunicació, juntament amb l'anglès; també és una de les 22 llengües especificades en la Vuitena Constitució.^[3] L'hindi oficial és sovint descrit com un hindi estàndard i, juntament amb l'anglès, és utilitzat per a l'administració del govern central.^[4]^[5] L'hindi estàndard o hindustani és també una de les llengües oficials de Fiji.

L'hindi és el segon idioma més parlat al món, després del mandarí. El parlen com a primera llengua entre 500 i 680 milions (2008) de persones. 258 milions de "no urdu Khari Boli" i 400 milions de parlants d'hindi, segons les dades del cens de 2001 de l'Índia, i fent un ajustament al creixement de la població fins al 2008. Com a segona llengua, hi ha entre 120 i 225 milions de parlants (1999) entre els no nadius de l'hindi estàndard, i els de l'hindi estàndard més l'urdú, segons SIL Ethnologue.^[6]

↑ Dhanesh Jain; George Cardona. The Indo-Aryan languages. Routledge, 2003, p. 251. ISBN 9780700711307.
↑ «Hindi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Constitution of India, Part XVII, Article 343.
↑ The Union: Official Languages Arxivat 2007-04-17 a Wayback Machine..
↑ PDF from india.gov.in containing Articles 343 which states so Arxivat 2009-02-05 a Wayback Machine.
↑ Gordon, Raymond G., Jr.. Ethnologue: Languages of the World. SIL International (15th ed.), 2005.

[1] Dhanesh Jain; George Cardona. The Indo-Aryan languages. Routledge, 2003, p. 251. ISBN 9780700711307.

[2] «Hindi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[3] Constitution of India, Part XVII, Article 343.

[4] The Union: Official Languages Arxivat 2007-04-17 a Wayback Machine..

[5] PDF from india.gov.in containing Articles 343 which states so Arxivat 2009-02-05 a Wayback Machine.

[6] Gordon, Raymond G., Jr.. Ethnologue: Languages of the World. SIL International (15th ed.), 2005.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]