Homeopatia

L'homeopatia (de l'alemany Homöopathie, i al seu torn del grec ὁμοῖος, homoios, «similar», i πάθεια, pátheia, «malaltia», «patiment»)^[1][2][3][4] és un sistema de medicina alternativa considerat una pseudoteràpia^[5] basada en una pseudociència^{[6][7][8][9][10]} que empra preparats sense ingredients químicament actius. La teoria de l'homeopatia va ser desenvolupada el 1796 pel metge saxó Samuel Hahnemann (1755-1843), segons el qual una substància que causa els símptomes d'una malaltia també els pot curar.^[11] Els preparats homeopàtics no tenen cap efectivitat més enllà del placebo, tal com han conclòs nombroses institucions com el Ministeri de Sanitat espanyol^[12][13] o els Instituts Nacionals de la Salut^[14] dels Estats Units.

Hahnemann creia que les causes subjacents de les malalties eren fenòmens que ell anomenava miasmes, i que els remeis els tractaven. Els remeis es preparen diluint repetidament una determinada substància en alcohol o aigua destil·lada, seguit d'una sacsejada.^[15] Normalment la dilució continua molt més enllà del punt en què ja no queden molècules de la substància original.^[16] Per seleccionar els remeis, els homeòpates consulten llibres de referència coneguts com a repertoris, i tenen en compte la totalitat dels símptomes del pacient, les característiques personals, l'estat físic i psicològic, i la seva història.^[17] Hahnemann va proposar l'homeopatia com una alternativa més benigna i moderada a la medicina de l'època, basada encara en la teoria dels humors hipocràtica i que utilitzava la sagnia i la purgació com a principals eines.

L'homeopatia ignora el mètode científic i es basa, en canvi, en fonaments filosòfics axiomàtics, de manera que no se la considera una ciència.^[18] La comunitat científica es refereix a l'homeopatia com una ximpleria,^[19] xarlatanisme^[20][21][22] o una farsa,^[23] i la pràctica homeopàtica ha estat criticada com a poc ètica.^[24] Els axiomes de l'homeopatia s'han refutat durant molt temps^[25] i no tenen cap plausibilitat biològica.^[26] Tot i que alguns assaigs clínics han produït resultats positius,^[27][28] les revisions sistemàtiques han revelat que això és per la casualitat, mètodes d'investigació deficients, i informació esbiaixada.^{[29][30][31][32]} Els mecanismes d'acció dels remeis homeopàtics postulats per l'homeopatia no solament són científicament inversemblants,^{[29][33][34][14]} sinó prohibits per les lleis de la física.^[35]