Humphrey Bogart

Humphrey Bogart

(1945)
Biografia
Naixement	(en) Humphrey DeForest Bogart 25 desembre 1899 Nova York (Estats Units d'Amèrica)
Mort	14 gener 1957 (57 anys) Los Angeles (Estats Units d'Amèrica)
Causa de mort	Causes naturals  (Càncer d'esòfag )
Sepultura	Forest Lawn Memorial Park
Dades personals
Formació	Phillips Academy
Alçada	173 cm
Activitat
Lloc de treball	Estats Units d'Amèrica
Ocupació	actor de gènere, actor, mariner, actor de cinema, guionista, actor de teatre, regidor
Activitat	1921  –  1956
Ocupador	Warner Bros.
Partit	Partit Demòcrata dels Estats Units
Membre de	Legió Americana
Gènere	Western i cinema negre
Carrera militar
Branca militar	Marina dels Estats Units d'Amèrica
Rang militar	Seaman apprentice (en)
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Nacionalitat esportiva	Estats Units d'Amèrica
Família
Cònjuge	Helen Menken (1926–1927), divorci Mary Philips (1928–1938), divorci Mayo Methot (1938–1945), divorci Lauren Bacall (1945–1957), mort del cònjuge
Fills	Stephen Bogart  ( Lauren Bacall) Leslie Bogart  ( Lauren Bacall)
Pares	Belmont DeForest Bogart   i Maud Humphrey
Premis (1950)  Oscar al millor actor, per l'obra La reina d'Àfrica  estrella al Passeig de la Fama de Hollywood  Medalla a la Victòria de la Primera Guerra Mundial
Signatura
Lloc web	humphreybogart.com

Humphrey DeForest Bogart (Nova York, 25 de desembre de 1899 - Los Angeles, 14 de gener de 1957) fou un actor estatunidenc de fama llegendària que retenia el seu llegat després de la seva mort.

Interpretant principalment caràcters elegants i temeraris, ancorats per un codi moral interior envoltat per un món corrupte, les pel·lícules més notables de Bogart inclouen Angels with Dirty Faces (1938), El falcó maltès (1941), Casablanca (1942), Tenir-ne o no (1944), El son etern (1946), El tresor de Sierra Madre (1948), Cayo Largo (1948), In a Lonely Place (1950), La reina d'Àfrica (1951) (pel qual guanyà un Oscar), El motí del Caine (1954), i We're No Angels (1955). En total, apareixia a 75 pel·lícules.

Encara que començava la seva carrera com a bon actor a Broadway però amb pel·lícues de sèrie B durant els anys 1920 i 1930, les interpretacions posteriors li van donar fama mundial. El 1999, l'American Film Institute va escollir Bogart com l'estrella masculina més gran del cinema clàssic americà.^[1]