I puritani

Els puritans

Giovanni Battista Rubini (1794-1854) a I Puritani, 1836
Títol original	I puritani
Forma musical	òpera
Compositor	Vincenzo Bellini
Llibretista	Carlo Pepoli
Llengua del terme, de l'obra o del nom	italià
Basat en	Têtes rondes et Cavaliers, de Jacques-François Ancelot i Joseph Xavier Saintine (Jacques-François Ancelot )
Creació	d'abril de 1834 a gener de 1835
Data de publicació	segle XIX
Gènere	Opera seria
Parts	tres
Versió	10 d'abril de 1986 al Teatro Petruzzelli de Bari
Personatges	En cursiva s'indica el repartiment de l'estrena Lord Arturo Talbo,[1] (tenor), Giovanni Battista Rubini Elvira, promesa a Arturo, (soprano), Giulia Grisi Sir Riccardo Forth, (baríton), Antonio Tamburini Sir Giorgio Valton,[2] (baix), Luigi Lablache Lord Gualtiero Valton, pare d'Elvira i germà de Giorgio, (baix), Luigi Profeti Sir Bruno Robertson, (tenor), M. Magliano Enriqueta de França, vídua de Carles I, (mezzosoprano), Maria Amigo Cor: soldats, heralds, escuders, puritans, cavallers i dames, patges, servents
Estrena
Estrena	24 de gener de 1835
Escenari	Théâtre-Italien de París,
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya	14 desembre de 1836, Teatre de la Santa Creu[3]
Estrena al Liceu	17 de maig de 1848

I puritani (Els puritans) és una òpera en tres actes de Vincenzo Bellini, amb llibret del comte Carlo Pepoli, basat en l'obra de teatre Têtes rondes et Cavaliers de Jacques-François Ancelot i Joseph Xavier Saintine). Va ser estrenada al Théâtre-Italien de París el 24 de gener de 1835. Al mateix temps, Bellini va compondre una versió alternativa pensada per a la famosa cantant Maria Malibran, que havia de ser representada a Nàpols. No obstant això, aquesta segona versió no va ser representada fins al 10 d'abril de 1986 al Teatro Petruzzelli de Bari.

Narra el drama amorós d'Elvira i Arturo en plena Revolució entre els puritans, partidaris d'Oliver Cromwell, i els reialistes que donaven suport a la casa dels Estuard.

Tot i que el llibret és certament confús i poc creïble, la música de Bellini està entre la més acurada i bella que va compondre. L'obra va ser el resultat del desig de Bellini de compondre una òpera per al públic parisenc. En aquesta tascar va rebre el suport de Rossini, que en l'època triomfava a París.

Va ser l'última obra del compositor, que va morir 8 mesos després de la seua estrena.