Idealisme

S'anomena 'idealisme' tot sistema filosòfic que redueix l'ésser a la idea,[1] o que redueix la realitat al pensament.[2] La característica fonamental de l'idealisme filosòfic és prendre com a punt de partida el subjecte o consciència, el "jo" generador d'idees.[3] Al llarg de la història de la filosofia es poden distingir diferents aplicacions i definicions. Tanmateix, d'una forma habitual, l'idealista reconeix per complet el món extern o natural i evita afirmar que aquest pot reduir-se al simple fet de pensar. Per als idealistes, per una altra banda, la ment actua i és, de fet, capaç de fer existir coses que d'una altra manera no serien possibles com la llei, la religió, l'art o les matemàtiques i les seves afirmacions són més radicals en afirmar que els objectes percebuts per una persona es veuen afectats fins a cert punt per l'activitat mental: si un estudi sobre el món real pretén ser científic és bàsic tenir en compte aquest fet.

  1. Ledesma, José Guadalupe de la Mora. Esencia de la filosofía de la educación (en castellà). Editorial Progreso, 1981. ISBN 978-968-436-141-6. 
  2. Turró, Salvio. Fonamentació i facticitat en l'idealisme alemany i la fenomenologia. Institut d'Estudis Catalans, 2007. ISBN 978-84-7283-894-9. 
  3. Mora, José Ferrater. Diccionario de filosofía abreviado (en castellà). Edhasa, 1976. ISBN 978-84-350-0141-0. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search