Il turco in Italia

El turc a Itàlia

Gioachino Rossini
Títol original	Il turco in Italia
Forma musical	òpera
Compositor	Gioachino Rossini
Llibretista	Felice Romani
Llengua del terme, de l'obra o del nom	Italià
Basat en	Llibret homònim de Caterino Mazzolà
Data de publicació	1814
Gènere	Dramma buffo
Parts	Dos
Personatges	Selim, turc viatger, abans amant de Zaida i després encapritxat amb Fiorilla (baix) - Filippo Galli Fiorilla, dona capritxosa però honesta, esposa de Don Geronio (soprano) - Francesca Maffei Festa Geronio, home feble i poruc (baix) - Luigi Pacini Narciso, cavaller galant de Donna Fiorilla, home gelós i sentimental (tenor) - Giovanni David Prosdocimo, poeta a la recerca de material, conegut de Geronio (baix) - Pietro Vasoli Zaida, abans esclava i promesa de Selim, després gitana; dona tendra i afectuosa (soprano) - Adelaide Carpano Albazar, inicialment confident de Selim, després gitano i sequaç i amic de Zaida (tenor) - Gaetano Pozzi Cor: amics de Fiorilla, gitanos i gitanes, turcs i màscares.
Estrena
Estrena	14 d'agost de 1814
Escenari	La Scala de Milà,
Director musical	Alessandro Rolla
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya	9 de juny de 1820, Teatre de la Santa Creu (Barcelona)
Estrena al Liceu	18 de maig de 2013[1]

Il turco in Italia (en català El turc a Itàlia) és una òpera en dos actes de Gioachino Rossini sobre un llibret en italià escrit per Felice Romani, basat al seu torn en un llibret amb el mateix títol que Caterino Mazzolà va escriure pel compositor alemany Franz Seydelmann el 1788. S'estrenà a La Scala de Milà el 14 d'agost de 1814.

Opera buffa, va estar influenciada per Così fan tutte de Mozart, que es va representar al mateix teatre poc abans de l'obra de Rossini. L'obertura estranyament harmonitzada, tot i que s'enregistra amb poca freqüència, és un dels millors exemples de l'estil característic de Rossini. Una introducció inusualment llarga mostra un solo de trompa llarg i melangiós amb un acompanyament orquestral complet, abans de donar pas a un tema principal viu i purament còmic. És una comèdia d'intriga, àgil, frívola, de tempo endiablat. Aquest és l'esperit que reflecteix la brillant partitura de Rossini,^[1] que barreja feliçment l'humor, la paròdia, el patètic i la fina introspecció, i que fou saquejada amb gran profit per Donizetti, tant a Don Pasquale com a L'elisir d'amore, del mateix Romani.^[2]