Imperi

Un imperi és un gran estat multiètnic o conjunt d'estats i territoris sotmesos a un emperador.^[1][2] Històricament, el naixement d'un imperi és conseqüència de fets militars on el regne més fort n'ha conquerit altres i els inclou creant una unió política més gran. Sovint aquests estats multiètnics s'uneixen sota una mateixa religió, com passà amb la Roma de Constantí I el Gran.

El terme modern prové del llatí imperium quan August fundà l'Imperi Romà el 31 aC. Tanmateix, el concepte polític efectiu d'allò què és un imperi va néixer alguns milers d'anys abans. Segons Krishan Kumar, els imperis han servit per dominar vastos territoris. El primer fou l'imperi accadi al sud de Mesopotàmia, succeït per l'imperi assiri al nord i l'imperi babilònic al sud. Aquests imperis van dominar la regió bressol de la civilització durant 1.500 anys i van llegar-nos la cultura urbana i l’escriptura. Després, i durant dos mil anys, hi va haver Egipte. Els següents van ser l'imperi persa, el d'Alexandre el Gran, l'Imperi Romà, l'Imperi Romà d'Orient amb capital a Constantinoble i, en paral·lel, l'imperi xinès (221 aC - 1912). Hi hauria també els de l’Amèrica precolombina o l'imperi Mongol (1526-1858). Tanmateix la colonització del nou mon, començà l’era del domini global d’Occident. En arribar la Segona Guerra Mundial, Europa controlava el 84% de les terres del món. Alguns imperis han sigut merament conqueridors, d'altres han sigut més civilitzadors. La majoria han estat monàrquics, però també n’hi ha hagut de republicans com la potència colonial dels Països Baixos. Després de 1960 ja no quedaven imperis colonials i els EUA i la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques lliuraven una Guerra Freda en un escenari global.^[3]

Tanmateix no tots els estats amb territoris agregats són imperis o són governats per un emperador; ni tots els estats que s'autodenominen com a imperis han estat acceptats com a tals per altres estats contemporanis o historiadors (com l'Imperi Centreafricà i alguns regnes anglosaxons d'Anglaterra). També cal distingir entre els imperis terrestres formats únicament per territoris contigus, com l'Imperi austrohongarès o l'Imperi mongol; i els creats pel poder marítim, que inclouen territoris molt allunyats com l'Imperi cartaginès i l'Imperi britànic.^[4]

A banda de l'ús més formal, el mot imperi també pot emprar-se de forma col·loquial per a referir-se a una empresa comercial a gran escala, una organització política controlada per un sol individu (un cap polític) o un grup.^[5] El concepte d'imperi s'associa a altres conceptes com el colonialisme i la globalització per la creació i manteniment de relacions desiguals entre nacions tot i no tractar-se d'un estat dirigit per un emperador o emperadriu.

Finalment, els estudiosos distingeixen els imperis dels estats nació.^[6][7][8] En un imperi existeix una jerarquia on un grup de persones de la metròpoli té el comandament sobre altres grups i hi ha una jerarquia de drets i prestigi per a cada grup.^[9] Josep Colomer va distingir entre els imperis i els estats-nació. En primer lloc, els imperis eren molt més grans que els estats. En segon lloc, els imperis no tenien fronteres fixes o permanents, mentre que un Estat sí que les tenia. En tercer lloc, els imperis tenien diversos grups i unitats territorials amb vincles asimètrics amb el centre mentre que un estat tenia "autoritat suprema sobre un territori i una població". I, en darrer terme, els imperis tenien jurisdiccions multinivell i superposades mentre que un estat busca el monopoli i la homogeneïtzació.^[7]

Alguns títols utilitzats pels caps d'imperis han estat cèsar (Roma), tsar (Rússia), emperador o kàiser.