Infinit

El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia,^[1] la matemàtica i l'astronomia,^[2] en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.^[3]

En matemàtiques l'infinit, representat amb el símbol ∞ ( $\infty$ ), és la fita superior del conjunt del nombres reals.

Tanmateix, no es tracta d'un nombre en si, sinó d'un concepte al qual hom només s'hi pot aproximar mitjançant límits. Per exemple, en la funció $f(x)={1 \over x^{2}}$ , quan x tendeix a 0 (és a dir, s'aproxima cada cop més a 0), $f(x)$ tendeix a l'infinit (es fa cada cop més gran), però no es diu que arriba al valor "infinit".

↑ Monnoyeur, Francoise. El infinito de los matemáticos, el infinito de los filósofos (Infini des mathématiciens, infini des philosophes). París: Belin, 1995. ISBN 978-2701110189.
↑ Monnoyeur, Francoise. El Infinito de los filósofos, el infinito de los astrónomos (Infini des philosophes, infini des astronomes). París: Belin, 1999. ISBN 978-2701115207.
↑ Fedriani, Eugenio M.; Tenorio, Ángel F. «Matemáticas del más allá: el infinito». Unión: Revista Iberoamericana de Educación Matemática, 21, 2010, pàg. 37-58. Arxivat de l'original el 2011-09-08. ISSN: 1815-0640 [Consulta: 29 febrer 2012]. Arxivat 2011-09-08 a Wayback Machine.

[1] Monnoyeur, Francoise. El infinito de los matemáticos, el infinito de los filósofos (Infini des mathématiciens, infini des philosophes). París: Belin, 1995. ISBN 978-2701110189.

[2] Monnoyeur, Francoise. El Infinito de los filósofos, el infinito de los astrónomos (Infini des philosophes, infini des astronomes). París: Belin, 1999. ISBN 978-2701115207.

[3] Fedriani, Eugenio M.; Tenorio, Ángel F. «Matemáticas del más allá: el infinito». Unión: Revista Iberoamericana de Educación Matemática, 21, 2010, pàg. 37-58. Arxivat de l'original el 2011-09-08. ISSN: 1815-0640 [Consulta: 29 febrer 2012]. Arxivat 2011-09-08 a Wayback Machine.

[1]

[2]

[3]