J. R. R. Tolkien

J. R. R. Tolkien
	; (dècada del 1920)
Nom original	(en-gb) John Ronald Reuel Tolkien
Biografia
Naixement	3 gener 1892 ; Bloemfontein (Estat Lliure d'Orange)
Mort	2 setembre 1973 (81 anys); Bournemouth (Anglaterra)
Causa de mort	Causes naturals (Broncopneumònia i úlcera )
Sepultura	Cementiri de Wolvercote 51° 47′ 29″ N, 1° 16′ 28″ O / 51.791364°N,1.274575°O; Oxford
Càtedra Rawlinson and Bosworth de professor d'Anglosaxó
	1925 – 1945 ; ← William Craigie – Charles Leslie Wrenn →
Dades personals
Grup ètnic	Anglesos
Religió	Catolicisme tradicionalista i catolicisme
Formació	Universitat d'Oxford - estudis clàssics, filologia anglesa (1911–1915); King Edward's School, Birmingham ; Exeter College - anglès (–1915); St. Philip's School
Activitat
Camp de treball	Literatura, literatura anglesa, literatura fantàstica i lingüística
Ocupació	oficial (1915–1920), historiador, escriptor, autor, il·lustrador, prosista, professor, filòleg, lingüista, crític literari, poeta, assagista, professor d'universitat, traductor, escriptor de literatura infantil, novel·lista
Activitat	1937 – 1973
Ocupador	Universitat d'Oxford (1925–1959); Universitat de Leeds, reader (1920–1925); Oxford English Dictionary (1919–1920)
Membre de	Reial Societat de Literatura ; Tea Club and Barrovian Society
Interessat en	Creació de llengües
Gènere	Fantasia, literatura infantil, poesia i prosa
Moviment	Inklings
Influències	George MacDonald, Edward Wyke-Smith, Jules Verne, Henry Rider Haggard, Lord Dunsany, Edward Coley Burne-Jones, William Morris, G. K. Chesterton, Elias Lönnrot i Beowulf
Nom de ploma	Oxymore
Patrimoni net estimat	190.577 £ (2 setembre 1973)
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit britànic
Rang militar	tinent
Conflicte	Primera Guerra Mundial i Batalla del Somme
Obra
	Obres destacables Beowulf: The Monsters and the Critics; (1936) Roverandom; (1937) El hòbbit; (1954) El Senyor dels Anells; (1962) Les aventures de Tom Bombadil; (1964) Tree and Leaf; (1977) El Silmaríl·lion ;
Localització dels arxius	Col·leccions Especials i Arxius Universitaris de la Universitat Marquette ; Biblioteca de la Universitat de Leeds MS 1952 ;
Família
Família	Família Tolkien
Cònjuge	Edith Tolkien (1916–1971), mort del cònjuge
Fills	John Francis Reuel Tolkien, Christopher Tolkien, Michael Hilary Reuel Tolkien, Priscilla Mary Anne Reuel Tolkien
Pares	Arthur Reuel Tolkien i Mabel Suffield
Germans	Hilary Arthur Reuel Tolkien
	Premis (2013) Science Fiction and Fantasy Hall of Fame; (2009) Premi Prometheus - Hall of Fame, per l'obra El Senyor dels Anells; (2004) Premi Hugo a la millor representació dramàtica (format llarg), per l'obra El Senyor dels Anells: El retorn del rei; (2004) Premi Nebula al millor guió, per l'obra El Senyor dels Anells: El retorn del rei; (2003) Premi Hugo a la millor representació dramàtica (format llarg), per l'obra El Senyor dels Anells: Les dues torres; (2003) Premi Nebula al millor guió, per l'obra El Senyor dels Anells: Les dues torres; (2002) Premi Hugo a la millor representació dramàtica, per l'obra El Senyor dels Anells: La Germandat de l'Anell; (2002) Premi Nebula al millor guió, per l'obra El Senyor dels Anells: La Germandat de l'Anell; (1978) premi Ditmar, per l'obra El Silmaríl·lion; (1978) Premi Locus a la millor novel·la de fantasia, per l'obra El Silmaríl·lion; (28 març 1972) Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic; (23 abril 1957) Membre de la Reial Societat de Literatura; (1957) International Fantasy Award, per l'obra El Senyor dels Anells; Premis Mitopeics ;
Lloc web	tolkienestate.com

John Ronald Reuel Tolkien CBE (pronúncia: /ˈtɒlkiːn/;^[a] Bloemfontein, 3 de gener de 1892 - Bournemouth, 2 de setembre de 1973), més conegut com a J. R. R. Tolkien, va ser un escriptor, poeta, filòleg i professor universitari anglès, principalment conegut per ser l'autor de les obres d'alta fantasia El hòbbit, El Senyor dels Anells i El Silmaríl·lion.^[1]

Va ser professor titular d'anglosaxó i catedràtic del Pembroke College entre 1925 i 1945, i posteriorment professor d'anglès i catedràtic del Merton College, entre 1945 i 1959.^[2] Durant un temps fou molt amic de C. S. Lewis, essent tots dos membres d'un grup informal de discussió literària conegut com els Inklings. Tolkien va ser nomenat comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic per la reina Elisabet II el 28 de març de 1972.

Després de la seva mort, el seu fill Christopher va publicar un seguit d'obres basades en les notes extenses i diversos manuscrits sense publicar del seu pare, entre les quals destaca El Silmaríl·lion. Aquestes, juntament amb El hòbbit i El Senyor dels Anells, formen un cos connectat de contes, poemes, històries, llengües inventades i assaigs literaris sobre un món fictici anomenat Arda, dins del qual es troba la Terra Mitjana.^[b] Entre el 1951 i el 1955 Tolkien va aplicar el concepte legendarium (llegendari, en català) per referir-se a bona part d'aquests escrits.^[3]

Tot i que molts autors havien publicat obres de fantasia abans que Tolkien,^[4] el gran èxit d'El hòbbit i El Senyor dels Anells van comportar un ressorgiment popular d'aquest gènere. Aquest fet ha conduït a la identificació popular de Tolkien com el "pare" de la literatura fantàstica moderna^[5]^[6] o, més concretament, de la coneguda com a alta fantasia.^[7] El 2008 The Times va situar l'escriptor anglès en sisena posició del seu llistat dels 50 escriptors britànics més importants des del 1945.^[8] Forbes, a més, el va situar en cinquena posició en el seu llistat d'ingressos de les "celebritats mortes", l'any 2009.^[9]

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.

↑ «J. R. R. Tolkien». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Biography, pp. 111, 200, 266.
↑ Letters, nos. 131, 153, 154, 163.
↑ de Camp, L. Sprague. Literary Swordsmen and Sorcerers: The Makers of Heroic Fantasy (en anglès). Arkham House, 1976. ISBN 0-87054-076-9. L'autor emfatitza no només l'impacte de Tolkien, sinó també el de William Morris, George MacDonald, Robert E. Howard i E. R. Eddison.
↑ Mitchell, Christopher. «J. R. R. Tolkien: Father of Modern Fantasy Literature» (en anglès). Veritas Forum. Arxivat de l'original el 2009-06-20. [Consulta: 2 març 2009].
↑ L'obra Oxford companion to English Literature el cita com "l'influència més important del gènere fantàstic". (Sisena edició, 2000, pàgina 352. Ed. Margaret Drabble.)
↑ The Encyclopedia of Fantasy (en anglès). St. Martin's Press, 1999. ISBN 0-312-19869-8.
↑ «The 50 greatest British writers since 1945» (en anglès). The Times, 05-01-2008 [Consulta: 17 abril 2008]. Arxivat 25 April 2011^{[Date mismatch]} a Wayback Machine.
↑ Miller, Matthew «Top-Earning Dead Celebrities» (en anglès). Forbes, 27-10-2009. Arxivat 5 de desembre 2012 at Archive.is

[2] «J. R. R. Tolkien». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[3] Biography, pp. 111, 200, 266.

[5] Letters, nos. 131, 153, 154, 163.

[de_Camp-6] Camp, L. Sprague. Literary Swordsmen and Sorcerers: The Makers of Heroic Fantasy (en anglès). Arkham House, 1976. ISBN 0-87054-076-9. L'autor emfatitza no només l'impacte de Tolkien, sinó també el de William Morris, George MacDonald, Robert E. Howard i E. R. Eddison.

[7] Mitchell, Christopher. «J. R. R. Tolkien: Father of Modern Fantasy Literature» (en anglès). Veritas Forum. Arxivat de l'original el 2009-06-20. [Consulta: 2 març 2009].

[Oxford_Companion-8] L'obra Oxford companion to English Literature el cita com "l'influència més important del gènere fantàstic". (Sisena edició, 2000, pàgina 352. Ed. Margaret Drabble.)

[encyc-9] The Encyclopedia of Fantasy (en anglès). St. Martin's Press, 1999. ISBN 0-312-19869-8.

[Times_2008-10] «The 50 greatest British writers since 1945» (en anglès). The Times, 05-01-2008 [Consulta: 17 abril 2008]. Arxivat 25 April 2011^{[Date mismatch]} a Wayback Machine.

[Forbes_2009-11] Miller, Matthew «Top-Earning Dead Celebrities» (en anglès). Forbes, 27-10-2009. Arxivat 5 de desembre 2012 at Archive.is

[a]

[1]

[2]

[b]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]