Jacques Lacan

Jacques Lacan

Biografia
Naixement	13 abril 1901 3r districte de París (França)
Mort	9 setembre 1981 (80 anys) 6è districte de París (França)
Causa de mort	Causes naturals  (Càncer colorectal )
Sepultura	Guitrancourt
President Paris Psychoanalytic Society (en)
Dades personals
Religió	Ateisme
Formació	Facultat de Medicina de París - doctor en medicina (1919–1932) Collège Stanislas (1907–1918)
Director de tesi	Henri Claude
Activitat
Camp de treball	Psicoanàlisi
Ocupació	psicoanalista
Ocupador	Sainte-Anne Hospital Center - GHU Paris (en)
Moviment	Psicoanàlisi i structuralism (en)
Professors	Henri Claude, Gaëtan Gatian de Clerambault i Jean Baruzi
Influències	Sigmund Freud, Ferdinand de Saussure, Alexandre Kojève i Martin Heidegger
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit de Terra francès
Obra
Obres destacables Seminars of Jacques Lacan (en) (1966) Écrits
Família
Cònjuge	Marie-Louise Blondin (en) (1934–1941), divorci Sylvia Bataille (1953–1981)
Fills	Judith Miller  ( Sylvia Bataille) Sibylle Lacan (en)  ( Marie-Louise Blondin (en) ) Caroline Roger-Lacan  ( Marie-Louise Blondin (en) )
Germans	Marc-François Lacan (en)
Parents	Jacques-Alain Miller (gendre) Fabrice Roger-Lacan (net) Cyril Roger-Lacan (net)
Signatura

Jacques-Marie Émile Lacan (París, 13 d'abril de 1901 - 9 de setembre de 1981)^[1] fou un psiquiatre i psicoanalista francès.

La tesi doctoral amb la qual assoleix el doctorat en psiquiatria, que defensa l'any 1932, reflecteix la influència d'intel·lectuals surrealistes de l'època.^[2] L'any 1934 entra a formar part de la Société psychanalytique de Paris (SPP) i l'any 1938 és escollit membre titular.

Les seves primeres aportacions en psicoanàlisi són les teories de l'estadi del mirall, de la interpretació que en fa de la prova del mirall atribuïda a Françoise Dolto. Serà després de la Segona Guerra Mundial que el seu ensenyament en psicoanàlisi pren importància. L'aspecte polèmic d'alguns dels aspectes estudiats per Lacan –el retorn a Freud, les seves idees estructuralistes, la seva manera de tractar la cura psicoanalítica– condueixen a diverses escissions amb la Société psychanalytique de París i d'altres institucions internacionals. Combinant la recerca, l'estudi i els seminaris, Lacan ensenyà fins a la seva mort: combinant la seva docència entre l'hospital de Sainte-Anne, l'École normale supérieure i la universitat parisenca de la Sorbonne.

Figura força polèmica i contestada, Lacan marcà profundament el paisatge intel·lectual francès i internacional, tant per l'escola que proclamà dins la psicoanàlisi com per les oposicions que les seves tesis provoquen.