Jainisme

El jainisme és una religió índia. La seva història i els seus orígens espirituals es remunten a una successió de 24 tirthankares (‘obridors de camins’^[1]). El primer tirthankara del cicle temporal actual hauria estat Rishabhanatha, que, segons la tradició, hauria viscut milions d'anys enrere; el vint-i-tresè, Parshvanatha, que els historiadors situen en el segle ix aC; i el vint-i-quatrè, Mahavira, del segle vi aC.

Va viure una forta embranzida al segle vi aC, amb Vardhamana Jnatiputra o Nataputta Mahavira (599 aC - 527 aC), dit Jina (victoriós), d'on prové el mot «jainisme».^[2] Es tracta d'una tradició nastika (no teista)^[3] i que no reconeix l'autoritat dels textos Veda^[4] ni dels brahmans.^[5] Juntament amb l'hinduisme i el budisme, és una de les tres tradicions religioses més antigues de l'Índia encara en existència.^[6]

Té uns quatre milions de creients, principalment a l'Índia,^[7] i és la sisena en nombre de fidels entre les tradicions religioses de l'estat^[8] (un 0,4% de la població).^[9] En l'actualitat, el jainisme és present a l'Índia oriental (Bengala), centre occidental (Rajasthan, Maharashtra i Gujarat) i meridional (Karnataka). Tot i que els jainistes apareixen disseminats en altres parts de l'Índia, les grans comunitats jaines s'aglutinen en aquestes regions. La recent migració d'indis a altres països, principalment de parla anglesa, n'ha estès la pràctica a moltes nacions del Commonwealth i als Estats Units.^[10] Malgrat que no hi ha estadístiques exactes, s'estima que són al voltant de 100.000 els seguidors del jainisme a fora de l'Índia.^[6]

Encara que els jainistes només representen una part petita de la població índia, tenen un pes econòmic i social molt important; bona part de la banca, la joieria i la indústria editorial índia és a les seves mans.^[11] Probablement, l'àmbit en què el jainisme assoleix més influència sigui el cultural. Ha fet importants contribucions a la filosofia índia i la lògica, art i arquitectura, la matemàtica, astronomia i l'astrologia i la literatura.^[6] Va ser clau per al desenvolupament de l'art índic i també fou molt important l'aportació de sàvies i savis jainistes a la literatura de diverses llengües del continent índic, com la llengua kannada, la guajarati, la marathi i especialment la llengua tàmil, en què és famós el Kural del poeta Tiruvalluvar, conegut per tots els habitants del sud de l'Índia.^[12]