James Watt

Plantilla:Infotaula personaJames Watt

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 gener 1736 Modifica el valor a Wikidata
Greenock (Regne de la Gran Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 agost 1819 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Heathfield Hall (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcauses naturals Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSt Mary's Church (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaGlasgow Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Glasgow Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEnginyeria mecànica, màquina de vapor, invent i fabricant d'instruments Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Glasgow
Birmingham Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióenginyer, emprenedor, matemàtic, inventor, químic, físic, tècnic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Glasgow Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Família
CònjugeAnn McGriigor (1775–)
Peggy Miller (1763–) Modifica el valor a Wikidata
FillsJames, Jr. Watt
 () Peggy Miller
Gregory Watt
 () Ann McGriigor
Margaret Watt
 () Peggy Miller
Janet Watt
 () Ann McGriigor Modifica el valor a Wikidata
ParesJames Watt Modifica el valor a Wikidata  i Agnes Muirhead Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 12953698 Modifica el valor a Wikidata

James Watt (Greenock Escòcia, 19 de gener de 1736 - Handsworth, Birmingham, Anglaterra, 19[1] o 25 d'agost de 1819)[2] va ser un matemàtic, inventor i enginyer escocès, que va viure i treballar a Birmingham, Anglaterra.

Amb motiu de la reparació d'una màquina de vapor de Newcomen, ideà una sèrie de perfeccionaments per a aprofitar més bé el vapor mitjançant un condensador separat (1765); poc després (1769) patentà el seu invent.[2] Les seves millores a la màquina de vapor van ser fonamentals per la Revolució industrial al Regne Unit i a tot el món. Ideà diversos sistemes per a la conversió del moviment alternatiu en rotatiu; ideà també l'èmbol de doble efecte (1785) i el famós regulador de boles que duu el seu nom. Per la seva contribució en desenvolupar l'enginy hom el considera, sovint, com el veritable creador de la màquina de vapor moderna.[2]

  1. Asimov, Isaac. «Watt, James». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 165. ISBN 8429270043. 
  2. 2,0 2,1 2,2 «James Watt». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search