Back جيه بول جيتي Arabic جيه بول جيتى ARZ Jean Paul Getty AST Pol Qetti Azerbaijani Пол Геці Byelorussian Жан Пол Гети Bulgarian J. Paul Getty Czech J. Paul Getty Welsh J. Paul Getty German Τζιν Πολ Γκέτι Greek
Jean Paul Getty (Minneapolis, Minnesota, 15 de desembre, 1892 – 6 de juny de 1976) va ser un empresari estatunidenc, fundador de la companyia Getty Oil i patriarca de la família Getty.[1] Natiu de Minneapolis, era fill del petrolier pioner George Getty. El 1957, la revista Fortune el va nomenar l’americà viu més ric,[2] mentre que el Guinness Book of Records de 1966 el va nomenar com el ciutadà privat més ric del món, amb un valor estimat d'1,2 mil milions de dòlars (aproximadament 7,8 mil milions de dòlars el 2021).[3] A la seva mort, valia més de 6 mil milions de dòlars (aproximadament 23 mil milions de dòlars el 2021).[4] Un llibre publicat el 1996 el va classificar com el 67è estatunidenc més ric que hagi viscut mai, segons la seva riquesa com a percentatge del producte nacional brut concurrent.[5]
Malgrat la seva gran riquesa, Getty era infamement frugal, sobretot negociant el rescat del segrest del seu nét el 1973. Va tenir cinc fills i es va divorciar cinc vegades. Getty era un àvid col·leccionista d'art i antiguitats. La seva col·lecció va ser la base del Museu J. Paul Getty de Los Angeles; més de 661 dòlars milions de la seva propietat es va deixar al museu després de la seva mort.[4] Va establir el J. Paul Getty Trust el 1953. El trust, que és la institució d'art més rica del món, gestiona els complexos del museu J. Paul Getty: el Getty Center, la Getty Villa i la Getty Foundation, el Getty Research Institute, així com el Getty Conservation Institute.[6]
Va ser un dels primers en el món amb una fortuna superior als 1.000 milions de dòlars. Àvid col·leccionista d'art i antiguitats, la seva col·lecció i la seva mansió de Malibú van ser la base del Museu J. Paul Getty a Califòrnia.[7] Va passar per la Universitat del Sud de Califòrnia, i per Berkeley abans de graduar-se el 1914 pel Magdalen College d'Oxford en econòmiques i ciències polítiques. Va treballar durant els estius en els camps petroliers del seu pare a Oklahoma.
Va aconseguir el seu primer milió de dòlars el 1916 amb la seva primera companyia petroliera a Tulsa. A l'any següent va anunciar la seva retirada a Los Angeles per a convertir-se en un playboy. Encara que més tard tornés als negocis, Getty havia perdut el respecte del seu pare. Poc abans que George Franklin Getty morís el 1930, pensava que Jean Paul duria l'empresa familiar a la ruïna, i així l'hi va comunicar. Es va mudar a Anglaterra en els anys 50, on va viure i va treballar, fins a la seva mort, a Sutton Place, una mansió del segle xvii prop de Guildford (Surrey).
- ↑ Whitman, Alden. «J. Paul Getty Dead at 83; Amassed Billions From Oil». The New York Times, 06-06-1976. Arxivat de l'original el 21 desembre 2016.
- ↑ Fortune, 17-03-1986. Arxivat de l'original el 13 agost 2017 [Consulta: 30 març 2018].
- ↑ McWhirter, Norris. Guinness Book of Records. Jim Pattison Group, 1966, p. 229.
- ↑ 4,0 4,1 Lenzner, Robert. 1985. The great Getty: the life and loves of J. Paul Getty, richest man in the world. New York: Crown Publishers. ISBN 0-517-56222-7
- ↑ Klepper, Michael M. The wealthy 100: from Benjamin Franklin to Bill Gates: a ranking of the richest Americans, past and present. Secaucus, New Jersey: Carol Publishing Group, 1996. ISBN 0-8065-1800-6.
- ↑ The New York Times, 30-04-2009. Arxivat de l'original el 6 febrer 2018 [Consulta: 30 març 2018].
- ↑ Bird, Cricket «Getty Never Saw Fabulous Museum» (en anglès). Lewiston [Maine] Evening Journal, 10-06-1976, p. 10 [Consulta: 8 març 2011].
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search