Jean Piaget

Jean Piaget

Biografia
Naixement	(fr) Jean William Fritz Piaget 9 agost 1896 Neuchâtel (Suïssa)
Mort	16 setembre 1980 (84 anys) Ginebra (Suïssa)
Sepultura	Cementiri dels Reis o de Plainpalais, D-395
Dades personals
Religió	Catòlic romà
Formació	Universitat de Neuchatel
Director de tesi	Otto Fuhrmann
Activitat
Camp de treball	Psicologia, psicologia del desenvolupament, psicologia cognitiva, biologia, lògica i filosofia
Ocupació	psicòleg, professor d'universitat, malacòleg, biòleg, filòsof, zoòleg, lògic, pedagog
Ocupador	Universitat de Lausana (1938–1951) Universitat de Ginebra (1929–1971) Oficina internacional d'educació (1929–1967) Universitat de Neuchatel (1925–1929) Universitat de Zúric Universitat de París
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1966–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Influències	Immanuel Kant
Obra
Estudiant doctoral	Seymour Papert, Michelangelo Flückiger, Gérald Noelting, Bärbel Inhelder, Guy Cellérier, Bernhard-Hardi Fischer i Gérard Vergnaud (en)
Família
Cònjuge	Valentine Piaget (1923–)
Pare	Arthur Piaget
Cronologia
1975	debat Chomsky-Piaget
Premis (1979)  Premi Balzan (1976)  Premi E. L. Thorndike (1972)  Premi Erasmus (1971)  Premi G. Stanley Hall (1969)  Premi APA per contribucions científiques distingides a la psicologia (1947)  doctor honoris causa per la Universitat de París  Honorary Fellow of the British Psychological Society (en)

Jean William Fritz Piaget (Neuchâtel, Suïssa, 9 d'agost de 1896 - Ginebra, 16 de setembre de 1980) fou un psicòleg experimental, filòsof i biòleg suís interessat en l'epistemologia genètica i famós per les seves aportacions en el camp de la psicologia evolutiva, els seus estudis sobre la infància i la seva teoria del desenvolupament cognitiu.^[1][2][3][4]

Va publicar diversos estudis sobre psicologia infantil, basant-se fonamentalment en la detallada observació del creixement dels seus fills. Va elaborar una teoria de la intel·ligència sensorial-motriu que descriu el desenvolupament gairebé espontani d'una intel·ligència pràctica sustentada en l'acció.