Jimi Hendrix

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Jimi Hendrix

Nom original	(en) Jimi Hendrix (en) James Marshall Hendrix (en) Johnny Allen Hendrix
Biografia
Naixement	(en) Johnny Allen Hendrix 27 novembre 1942 Seattle (Estats Units d'Amèrica)
Mort	18 setembre 1970 (27 anys) Kensington (Anglaterra)
Causa de mort	Mort accidental  (Asfíxia )
Sepultura	Greenwood Memorial Park
Dades personals
Altres noms	Jimmy James
Grup ètnic	Afroamericà
Religió	Catòlic no practicant
Formació	Fort Campbell Garfield High School
Alçada	1.800 mm
Lateralitat	Esquerrà
Activitat
Ocupació	guitarrista
Activitat	1965  –  1970
Membre de	The Jimi Hendrix Experience Band of Gypsys (en) The Blue Flame
Gènere	Rock psicodèlic, rock dur, rock àcid, blues rock i blues elèctric
Influències	Bob Dylan, The Who, Chuck Berry i Cream
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica
Veu	Baríton
Instrument	Guitarra, mirlitó, glockenspiel i veu
Segell discogràfic	Music Corporation of America Reprise Records
Participà en
1970	Festival de l'Illa de Wight de 1970
15 agost 1969	Festival de Woodstock
16 juny 1967	Festival de Pop de Monterey
Família
Parella	Devon Wilson (en)
Pares	Al Hendrix (en)   i Lucille Hendrix (en)
Germans	Leon Hendrix
Premis (1992)  Premi Grammy a la carrera artística  estrella al Passeig de la Fama de Hollywood  UK Music Hall of Fame
Signatura
Lloc web	jimihendrix.com

James Marshall «Jimi» Hendrix (Seattle, Washington, 27 de novembre del 1942 - Londres, Anglaterra, 18 de setembre de 1970),^[1] nascut Johnny Allen Hendrix, fou un guitarrista, cantautor i compositor estatunidenc. Tot i romandre només quatre anys a la fama, està àmpliament considerat com un dels guitarristes elèctrics més influents de la història de la música popular i com un dels músics més cèlebres del segle xx. La Rock and Roll Hall of Fame el descriu com «probablement el millor instrumentista de la història de la música rock».^[2]

Nascut a Seattle, Hendrix començà a tocar la guitarra als 15 anys. El 1961 s'allistà a l'Exèrcit dels EUA; l'any següent rebé una baixa honorable. Poc després es mudà a Clarksville (Tennessee) i començà a fer actuacions pel chitlin' circuit, guanyant-se un lloc al grup de teloners de The Isley Brothers i després amb Little Richard, amb el qual continuà treballant fins a mitjan 1965. Després tocà amb Curtis Knight and the Squires abans de traslladar-se a Anglaterra a finals del 1966, quan Linda Keith el descobrí i al seu torn interessà al baixista de The Animals, Chas Chandler, en convertir-se en mànager seu. En pocs mesos Hendrix aconseguí tres èxits que assoliren el top 10 del Regne Unit amb The Jimi Hendrix Experience: «Hey Joe», «Purple Haze» i «The Wind Cries Mary». Guanyà fama als EUA després de la seva actuació al Monterey Pop Festival de 1967; l'any següent Electric Ladyland, el seu tercer i últim àlbum d'estudi, assolia la primera posició als Estats Units; esdevingué el seu treball més reeixit comercialment i l'únic dels seus àlbums que seria número u. Com a actuador més ben pagat del món, encapçalà el Woodstock Festival el 1969 i l'Isle of Wight Festival de 1970 abans de morir accidentalment el 18 de setembre de 1970, asfixiant-se després de prendre barbitúrics a l'edat de 27 anys.

Les influències musicals de Hendrix foren el rock and roll i el blues elèctric nord-americà. Preferia els amplificadors de distorsió a alt volum i amb guany i utilitzà com a instrumentals els sons abans indesitjables causats per la realimentació positiva de l'amplificador de guitarra. Va ajudar a popularitzar l'ús del wah-wah al rock de masses i va ser el primer artista a utilitzar efectes de phaser estereofònics als enregistraments. Holly George-Warren de Rolling Stone comentà: «Hendrix fou pioner de l'ús de l'instrument com una font de so electrònic. Els tocadors d'abans havien experimentat amb la realimentació i la distorsió, però Hendrix convertí aquests efectes i altres en un vocabulari controlat i fluid cada part tan personal com el blues amb què començà».^[3]

Hendrix fou rebedor de diversos premis musicals al llarg de la seva vida i pòstumament. El 1967 els lectors de Melody Maker el votaren com a Músic Pop de l'Any i el 1968, la Billboard l'anomenà l'Artista de l'Any i la Rolling Stone el proclamà Actuador de l'Any. Disc and Music Echo l'honoraren com a ... Rolling Stone enumerà els seus tres àlbums d'estudi, Are You Experienced, Axis: Bold as Love i Electric Ladyland, entre els 100 millors àlbums de tots els temps, i a Hendrix com a millor guitarrista i sisè millor artista de tots els temps.