Back چوان ماراجال ARZ Joan Maragall Breton Joan Maragall German Ζοάν Μαραγάλ Greek Joan Maragall English Joan Maragall Esperanto Joan Maragall Spanish Joan Maragall Basque Joan Maragall French Joan Maragall FRR
 Retrat de Joan Maragall fotografiat el 1903 per Pau Audouard (1856 - 1919) (1903)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 octubre 1860 Barcelona |
| Mort | 20 desembre 1911 (51 anys) Barcelona |
| Sepultura | Cementiri de Sant Gervasi |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, escriptor, traductor, periodista |
| Membre de | |
| Gènere | Literatura modernista |
| Moviment | Modernisme català |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | Clara Noble i Malvido |
| Fills | Jordi Maragall i Noble, Anna Maragall i Noble, Clara Maragall i Noble, Guillem Maragall i Noble, Raimon Maragall i Noble, Elvira Maragall i Noble, Josep Maragall i Noble, Maria Maragall i Noble, Ernest Maragall i Noble, Eulàlia Maragall i Noble, Joan-Anton Maragall i Noble, Helena Maragall i Noble, Gabriel Maragall i Noble |
Premis Mestre en Gai Saber, després de guanyar els Jocs Florals el 1881, 1894, 1896 i 1904 | |
Signatura  | |
   | |
Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - Barcelona, 20 de desembre de 1911)[1][2] fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segle xix al xx.[3] La seva obra manuscrita es conserva a l'Arxiu Joan Maragall de Barcelona.
Membre de la intel·lectualitat culta de la Barcelona de la Renaixença, de la qual havia heretat el floralisme[4] i el retoricisme, va fer una defensa de l'espontaneïtat i de la recerca de la simplicitat i arribà a desenvolupar la seva «teoria de la paraula viva», que va crear escola.[3] Va fer de la seva obra poètica la vessant literària més coneguda, si bé destaca la important producció en prosa, amb més de 450 textos, entre articles, assaigs, discursos, semblances biogràfiques i pròlegs. A més, la gran activitat com a periodista al Diari de Barcelona i La Veu de Catalunya va ser un dels mitjans que li va permetre projectar una opinió que generà una important influència social.[5] Així mateix, va traduir al català obres de Goethe, Nietzsche i Novalis, de tal manera que introduí a Catalunya una bona part de la literatura alemanya.[3]
En el vessant personal, Joan Maragall va ser un home d'arrels religioses i una forta implicació política. Entre «l'adéu, Espanya!», formulat a l'Oda a Espanya, i l'iberisme, la seva influència sempre va ser vigent a Catalunya de forma més o menys visible.[5] Va ser un personatge amb múltiples contactes, amb els quals mantenia una extensa correspondència d'un interès que supera de molt el fet purament anecdòtic o biogràfic.
- ↑ «Joan Maragall i Gorina». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Naixements. 1860. Índex A-Z». AMCB, 10-10-1860. Arxivat de l'original el 2024-02-25. [Consulta: 25 febrer 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Poesia modernista». Culturanet. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2014-10-09.
- ↑ L'expressió és de J.V. Foix. Cf. Gabriella Gavagnin, Classicisme i Renaixement: una idea d'Itàlia durant el Noucentisme, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005, pàg. 131
- ↑ 5,0 5,1 «Joan Maragall». Biblioteca Nacional de Catalunya. Arxivat de l'original el 2020-01-29. [Consulta: 2 octubre 2010].
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search