John Hurt

John Hurt

(2015)
Biografia
Naixement	(en) John Vincent Hurt 22 gener 1940 Chesterfield (Anglaterra)
Mort	25 gener 2017 (77 anys) Norfolk (Anglaterra)
Causa de mort	Causes naturals  (Càncer de pàncrees )
Dades personals
Nacionalitat	Anglaterra
Religió	Anglicanisme
Formació	Saint Martin's School of Art Central Saint Martins St Michael's Preparatory School, Otford (en) Royal Academy of Dramatic Art - interpretació (–1962) Lincoln Christ's Hospital School (en)
Activitat
Lloc de treball	Regne Unit
Ocupació	actor de televisió, actor de gènere, actor de teatre, actor de veu, actor de cinema, explorador, actor
Activitat	1967  –  2017
Gènere	Comèdia shakesperiana
Família
Cònjuge	Annette Robertson (1962-1964) Donna Peacock (1984-1990) Jo Dalton (1990-1996) Ann Rees Meyers (2005-2017)
Premis (31 desembre 2014)  Knight Bachelor (2012)  BAFTA Outstanding British Contribution to Cinema Award (en) (11 juny 2004)  Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic (2003)  premi Richard Harris (1981)  BAFTA al millor actor, per l'obra L'home elefant (1979)  BAFTA al millor actor secundari, per l'obra L'Exprés de Mitjanit (1978)  Globus d'Or al millor actor secundari, per l'obra L'Exprés de Mitjanit (1976)  BAFTA al millor actor de televisió (1976)  BAFTA al millor actor de televisió, per l'obra The Naked Civil Servant (en)  Premi Globus d'Or
Lloc web	johnhurt.co.uk

John Vincent Hurt CBE (Chesterfield, 22 de gener de 1940 - Norfolk, 25 de gener de 2017)^[1][2] fou un actor anglès.

Va néixer a Chesterfield, Derbyshire, Anglaterra, fill del vicari anglicà Arnold Herbert i de Phyllis Massey, enginyera i actriu aficionada.

Accedeix a la celebritat encarnant el paper de Joseph Merrick a la pel·lícula L'home elefant, que li val una nominació a l'oscar al millor actor el 1981, i a la televisió el de Calígula en la sèrie Jo, Claudi. Ha encarnat sobretot Max a L'Exprés de Mitjanit (nominació per l'oscar al millor actor secundari), Thomas W. Kane a Alien, Billy Irvine a La porta del cel, Winston Smith a 1984 i el Senyor Ollivander a Harry Potter i la pedra filosofal, paper que reprendrà el 2010 a Harry Potter i les relíquies de la mort.^[3][4]