John Kenneth Galbraith

John Kenneth Galbraith

Biografia
Naixement	15 octubre 1908 Iona Station (Canadà)
Mort	29 abril 2006 (97 anys) Cambridge (Massachusetts)
Ambaixador dels Estats Units a l'Índia
1961 – 1963
Dades personals
Formació	Universitat de Toronto Universitat de Califòrnia a Berkeley - economia agrària (–1934) Ontario Agricultural College (en)
Director de tesi	George Martin Peterson (en)
Activitat
Camp de treball	Economia, escriptura creativa i professional, literatura de no-ficció i diplomàcia
Ocupació	economista, escriptor de no-ficció, escriptor, professor d'universitat, diplomàtic, polític, ambaixador
Ocupador	Fortune (1943–1949) Office of Price Administration (1941–1943) Universitat de Princeton (1939–1940) Universitat Harvard
Partit	Partit Demòcrata dels Estats Units
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica Societat Filosòfica Americana
Moviment	Economia institucional i Keynesianisme
Obra
Estudiant doctoral	Peter Dorner, Gustav Fritz Papanek i Ayers Brinser
Família
Cònjuge	Catherine Galbraith
Fills	Peter W. Galbraith, James K. Galbraith
Premis (2000)  Leontief Prize for Advancing the Frontiers of Economic Thought (en) (1994)  premi Lissenko (1993)  Medalla d'Or Lomonóssov (1985)  Humanista de l'any (1972)  doctor honoris causa per la Katholieke Universiteit Leuven (1955)  Beca Guggenheim  Padma Vibhushan en literatura i educació  ciutadania honorífica de República de Palau.  Llegenda Viva de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units  Premi Four Freedoms - Llibertat davant la necessitat  Premi Padma Bhushan  Oficial de l'Orde del Canadà  Medalla Presidencial de la Llibertat  Membre distingit de l'American Economic Association

John Kenneth Galbraith (Iona Station, 15 d'octubre de 1908 - Cambridge, 29 d'abril de 2006) fou un important economista canadenc-estatunidenc del segle xx. La seva obra combina elements de l'institucionalisme crític, ja que dona un paper central a les institucions i en particular a les organitzacions industrials amb una política econòmica pròpia dels keynesians més progressistes.

El seu estil senzill i accessible ha fet populars els seus llibres més controvertits (i més criticats per altres economistes) sobre com la realitat i la teoria econòmica sovint van per camins diferents.