John Maynard Keynes

Infotaula de personaJohn Maynard Keynes

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 juny 1883 Modifica el valor a Wikidata
Cambridge (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 abril 1946 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Firle (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Membre de la Cambra dels Lords
1942 – 21 abril 1946 (mort en el càrrec) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióKing's College (1902–1905)
Universitat de Cambridge
Eton College
St Faith's School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiWilliam Ernest Johnson i Alfred North Whitehead Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMicroeconomia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióeconomista, diplomàtic, escriptor de no-ficció, empresari, catedràtic, polític, filòsof, matemàtic, autor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Cambridge Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentGrup de Bloomsbury Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAlfred Marshall i William Ernest Johnson Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralDavid Champernowne i Joan Robinson Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolBaron Keynes (en) Tradueix (1942–1946)
Baró Modifica el valor a Wikidata
CònjugeLydia Lopokova (1921, 1921–1946) Modifica el valor a Wikidata
ParellaDuncan Grant
James Strachey
Arthur Hobhouse
Lytton Strachey
Alfred Dillwyn Knox
Daniel Macmillan
David Garnett Modifica el valor a Wikidata
ParesJohn Neville Keynes Modifica el valor a Wikidata  i Florence Ada Brown Modifica el valor a Wikidata
GermansMargaret Neville Keynes i Geoffrey Keynes Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMSLP: Category:Keynes,_John_Maynard Find a Grave: 13917737 Project Gutenberg: 6280 Modifica el valor a Wikidata

John Maynard Keynes,[1] baró Keynes de Tilton CB (Cambridge, 5 de juny de 1883 - Sussex, 21 d'abril de 1946), fou un economista i professor anglès de notorietat mundial. Les seves idees tingueren un gran impacte en el pensament i la política econòmica. És particularment recordat per apostar per una política governamental intervencionista, amb la qual el govern, utilitzant mesures fiscals i monetàries, ajudaria a mitigar els efectes adversos dels cicles econòmics. És reconegut com el pare de la macroeconomia moderna i les seves idees generaren una escola econòmica keynesiana.

Segons Keynes, els mercats no s'equilibren automàticament i això justifica el recurs a polítiques econòmiques conjunturals. El keynesianisme, la nova economia keynesiana, el neokeynesianisme o el postkeynesianisme més intervencionista són conceptes i corrents de pensament d'actualitat i procedents de l'obra de Keynes.

Considerat com un dels més importants teòrics de l'economia del segle xx, Keynes, en tant que conseller oficial o oficiós de nombrosos polítics, va ser un dels actors principals dels acords de Bretton Woods.[2] També és l'autor d'un conegut llibre sobre el tractat de Versalles titulat Les conseqüències econòmiques de la pau, publicat el 1919, així com la publicació d'articles en diversos diaris.

La seva primera obra teòrica va ser el Tractat sobre la moneda, però la seva obra major és sense discussió la Teoria general de l'ocupació, de l'interès i de la moneda (1936), que va permetre omplir un buit, proveint sobretot els nous liberals anglesos una teoria econòmica adaptada, apta per a qüestionar la llei de Say, en subratllar els límits del laissez-faire des de la fi del segle xix, i en implementar les eines conceptuals necessàries per a la posada en marxa de polítiques econòmiques alternatives. Els seus treballs han estat així utilitzats després de la Segona Guerra Mundial en el marc del desplegament de l'estat del benestar. El pensament de Keynes, sobretot el corrent keynesià anomenat la síntesi neoclàssica, molt de temps dominant als Estats Units,[3] ha perdut una àmplia part de la seva influència a partir del començament dels anys 1980, amb la pujada del monetarisme i de la nova economia clàssica. Tanmateix, la crisi econòmica de 2008-2009 sembla haver marcat una recuperació de l'interès pel pensament de Keynes, tant en la versió més aviat social liberal de la nova economia keynesiana com en versions més heterodoxes, tals com el postkeynesianisme.

  1. Pronunciat /ˈkeɪnz/
  2. Carbaugh, Robert J. International Economics (en anglès). Cengage Learning, 2011, p. 469. ISBN 1439038945. 
  3. Estewell, 1987, p.47

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search