Back يوردانس Arabic يوردانس ARZ Jordanes AST İordan Azerbaijani Jordanes BAR Іардан (гісторык) Byelorussian Йорданес Bulgarian Jordanes Breton Jordanes Czech Иордан CV

Jordanes

Plantilla:Infotaula personaJordanes
Biografia
Naixementc. segle VI Modifica el valor a Wikidata
Imperi Romà, presumiblement Modifica el valor a Wikidata
Mortc. segle VI Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicGots Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle VI Modifica el valor a Wikidata)
Obra
Obres destacables
Project Gutenberg: 5699
L'àrea Mediterrània al voltant del 550 EC tal com Jordanes va descriure al seu Getica. Constantinoble, la capital de l'Imperi Romà d'Orient, es mostra en rosa, i les conquestes de Justinià I, en verd.

Jordanes (llatí: Iordanes)[1] va ser un funcionari i historiador romà d'Orient d'origen got del segle vi.[2] Segons el Còdex Ambrosià, el seu nom era Jordanes, però apareix també en altres fonts com Jornandes o Jordanis. Jordanes va escriure una història de Roma (Romana), però és més conegut per De origine actibusque Getarum ("L'origen i les gestes dels gots"), o Getica, que escrigué a Constantinoble[3] vers el 551.[4] Juntament amb la Historia Gothorum d'Isidor de Sevilla, es tracta d'un dels dos treballs antics existents sobre la història primerenca dels gots.

Jordanes va escriure Getica a petició d'un amic com a resum de la història dels gots en diversos volums de l'estadista Cassiodor, que llavors encara existia però que s'ha perdut. Jordanes va rebre l'encàrrec pel seu interès envers la història i pel seu origen got. Havia estat un notarius (secretari) d'alt nivell d'un petit estat vassall a la frontera romana amb Escítia Menor, al sud-est de la moderna Romania i nord-est de la moderna Bulgària.[5]

Amb posterioritat, hi ha hagut més escriptors, com Procopi, que han escrit obres que conserven la història posterior dels gots. Getica ha estat objecte de revisió crítica. Jordanes la va escriure en un llatí tardà en lloc del llatí clàssic de Ciceró. Segons la seua mateixa introducció, va tenir només tres dies per a revisar el que havia escrit Cassiodor, cosa que comporta que també va haver de basar-se en el seu propi coneixement.

  1. ↑ Segons Schanz-Hosius (Geschichte der Römischen Literatur, 4, vol. 2 (1920), p. 115, 118) el millor manuscrit de la seua obra presenta el seu nom com Jordanes, tal com fa el Geògraf de Ravenna. Jordanis és una forma 'vulgar' també emprada, mentre que Jornandes només apareix en manuscrits menors. La forma Jornandes, tanmateix, es feia servir sovint en publicacions més antigues.
  2. ↑ «Si Jordanes era un bisbe (com se pressuposa sovint) i si va viure a la península Itàlica (com també es pensa amb freqüència), eixos elements del seu rerefons no han deixat cap rastre en les seues dues històries» (Brian Croke «Cassiodorus and the Getica of Jordanes». Classical Philology, 82, 1987, p. 119 (117–134).. DOI: 10.1086/367034.
  3. ↑ «Constantinople és la nostra ciutat» (Getica 38).
  4. ↑ Esmenta la gran pesta del 542 com havent ocorregut «fa nou anys» (Getica 104). Tot i així, hi ha alguns estudiosos moderns que opten per una data posterior; vegeu Heather, Peter. Goths and Romans 332-489. Oxford, 1991, p. 47-49 (any 552).  També Goffart, Walter. The Narrators of Barbarian History. Princeton, 1988, p. 98 (any 554). 
  5. ↑ Croke 1987.

Rich TVX News Network Site

Rich TVX News Network Info

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search