Back Joseph Goebbels Afrikaans Joseph Goebbels AN يوزف غوبلز Arabic باول جوزيف جوبلز ARZ Joseph Goebbels AST Yozef Gebbels Azerbaijani Joseph Goebbels BAR Joseph Goebbels BCL Паўль Ёзэф Гебельс Byelorussian Ёзэф Гёбэльс BE-X-OLD
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
Joseph Goebbels (alemany: Paul Joseph Goebbels) (Rheydt, 29 d'octubre de 1897 - Führerbunker, 1 de maig de 1945) va ser un polític alemany que va ocupar el càrrec de ministre per la Il·lustració Pública i Propaganda del Tercer Reich entre 1933 i 1945.[1] Un dels col·laboradors més propers d'Adolf Hitler,[2] Goebbels era conegut pel seu talent com a orador, [3] el seu profund antisemitisme[4] i el seu suport a una discriminació racial cada vegada més severa -que, entre altres coses, acabaria donant lloc al genocidi dels jueus en l'anomenat Holocaust.[5]
Va obtenir el seu doctorat en filologia germànica a la Universitat de Heidelberg el 1921,[6] però el seu somni era ser escriptor, cosa que va expressar moltes vegades en el seu diari personal.[7] Es va unir al Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) en 1924[8] i va treballar per a Gregor Strasser en el capítol nord.[9] Va ser nomenat Gauleiter (cap de districte) de Berlín el 1926, 12 on va començar a interessar-se en la propaganda com a eina de promoció del partit i el seu programa.[10] El 1933, després que els nazis es consolidessin al poder, el seu Ministeri de Propaganda es va apoderar ràpidament de la supervisió dels mitjans de comunicació, les arts i la informació al país.[11] Es va sentir atret pels mitjans de comunicació relativament nous, com la ràdio i el cinema, amb fins propagandístics.[12] Els temes de difusió incloïen antisemitisme,[13] enfrontaments amb congregacions cristianes [14] i, després de l'inici de la Segona Guerra Mundial, conformació de la moral alemanya.[15]
El 1943 va pressionar a Hitler per introduir mesures destinades a una "guerra total", com el tancament dels negocis "no essencials" per l'esforç de guerra, el reclutament de dones en la força laboral i d'homes en ocupacions prèviament exemptes a la Wehrmacht.[16] El 23 de juliol de 1944, Hitler el va nomenar "plenipotenciari per a la guerra total" (Generalbevollmächtigten für den totalen Kriegseinsatz), de manera que Goebbels va emprendre mesures, majoritàriament infructuoses, per augmentar el nombre de persones disponibles per a la Wehrmacht i la producció d'armaments.[17] Va pronunciar un eloqüent discurs sobre la guerra total al Palau dels Esports de Berlín, just quan els èxits inicials de l'Tercer Reich durant la Segona Guerra Mundial van donar pas a les successives derrotes que van conduir a la caiguda del règim.[18]
A mesura que la guerra arribava a la seva fi i Alemanya s'enfrontava a la derrota, es va traslladar amb la seva dona Magda i els seus fills a Berlín. El 22 d'abril de 1945 es va mudar al Vorbunker subterrani, part del refugi antiaeri del Führer.[19] Hitler es va suïcidar el 30 d'abril i, d'acord amb el seu testament, Goebbels el va succeir com canceller del Reich (Reichskanzler).[20] A l'endemà, davant la imminent derrota alemanya, es va suïcidar amb la seva dona[21] després d'enverinar els seus sis fills.[22]
Els seus adversaris polítics el van considerar un temut demagog i agitador de masses.[23][24] Aquesta reputació va començar després de la refundació del NSDAP, quan Goebbels va organitzar disturbis i enfrontaments als carrers contra els comunistes a Berlín.[25] L'ús de discursos vívids i manifestacions públiques violentes va aconseguir augmentar el nombre de seguidors del partit.[25] El seu impacte en la vida cultural va ser considerable, ja que amb el seu ministeri va construir o destruir la carrera artística de molts alemanys.[26] Les persones que van tenir-hi contacte personal van afirmar que era de caràcter antipàtic i irresolut, encara que estava obsessionat per rebre el respecte dels seus col·legues.[27] L'historiador Peter Longerich, autor de Goebbels. Biographie (2010), qüestiona la seva amistat íntima amb Hitler i assegura que es tracta d'una figura sobrevalorada, ja que la seva importància en el si del règim nazi era menor com indicaria el fet que no el tenien en compte en algunes de les grans decisions, i que no era el "gran propagandista" que aparentava.[28] Segons Longerich, Goebbels patia "un trastorn narcisista de la personalitat que li feia buscar addictivament el reconeixement i l'elogi", cosa que explicaria la seva "gairebé absoluta devoció a Hitler, la seva obsessió amb la seva pròpia imatge i el fet que passés una considerable part de temps embrancat en llargues batalles contra els seus competidors en l'entorn de Hitler".[28] Goebbels va ser un dels principals instigadors d'actes antisemites[29] i un dels pocs líders nazis a esmentar públicament el genocidi jueu.[30]
- ↑ Thacker, 2010, p. 10, 149.
- ↑ Kershaw, 2008, p. 891, 913-914.
- ↑ Longerich, 2015, p. 82.
- ↑ Höver, 1992, p. 162-172.
- ↑ Thacker, 2010, p. 255.
- ↑ Longerich 2015, pp. 21-22 ; Reuth 1990, pp. 52-55.
- ↑ Longerich, 2015, p. 3.
- ↑ Manvell i Fraenkel, 2010, p. 33.
- ↑ Manvell i Fraenkel, 2010, p. 40-41.
- ↑ Longerich, 2015, p. 81.
- ↑ Longerich, 2015, p. 212-213.
- ↑ Manvell i Fraenkel, 2010, p. 140-141.
- ↑ Thacker, 2010, p. 205.
- ↑ Evans, 2003, p. 244.
- ↑ Hale, 1973, p. 83-84.
- ↑ Longerich, 2015, p. 549-550.
- ↑ Reuth, 1990, p. 555-558.
- ↑ Longerich, 2015, p. 555.
- ↑ Thacker, 2010, p. 298.
- ↑ Kershaw, 2008, p. 949-950.
- ↑ Joachimsthaler, Anton. The last days of Hitler: the legends, the evidence, the truth (en anglès). Londres: Brockhampton Press, 1999, p. 52. ISBN 978-1-86019-902-8. OCLC 42962834.
- ↑ Beevor, 2002, p. 380-381.
- ↑ Derschka, Peter. «Zur Komplexität sozialwissenschaftlicher Erfahrungsobjekte». A: Grundlagen der anwendungsbezogenen Sozialwissenschaft (en alemany). Opladen: Westdeutscher Verlag, 1978, p. 69. ISBN 978-3-531-21448-1. OCLC 263189477.
- ↑ Fest, 1970, p. 90.
- ↑ 25,0 25,1 Reuth, 1990, p. 115, 119-121, 131-133.
- ↑ Manvell i Fraenkel, 2010, p. 140.
- ↑ Longerich, 2015, p. 370.
- ↑ 28,0 28,1 Antón, Jacinto. «Goebbels, propagandista sobrevalorado». Madrid: Grupo Prisa, 17-06-2012. Arxivat de l'original el 2017-06-19. [Consulta: 25 novembre 2015].
- ↑ Longerich 2015, pp. 309-310 ; Manvell & Fraenkel 2010, p. 156.
- ↑ Thacker, 2010, p. 326-329.
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search