Jou

Un jou (del llatí iugum) és una peça de fusta o de ferro, més o menys corbada, amb la qual dos bous, ases, etc., són junyits pel cap o pel coll a l'arada o al carro.^[1] A l'antiga Roma, el jou també era una pica col·locada horitzontalment sobre dues piques baixes i verticals sota la qual es feien passar els enemics vençuts a tall d'humiliació i punició simbòlica.^[2]

El terme prové del llatí iugum, el qual, al seu torn, està relacionat amb el sànscrit yug, 'unió'. Per extensió, s'aplica en sentit figurat en aquelles circumstàncies o situacions en què la llibertat d'algú està en dubte (estar sota el jou d'algú).

De la persona que feia jous se'n deia jover. Indirectament relacionat amb els jous, a Catalunya hi havia un impost medieval anomenat bovatge que gravava cada parella de bous.

↑ «Jou». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Jou». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[1] «Jou». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] «Jou». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[1]

[2]